20febrer2018

En directe: Selecció musical

El CaixaForum Girona busca les arrels de l'art contemporani amb una exposició del segle d'or dels Països Baixos Un grup de visitants contemplant un quadre de l'exposició sobre pintura flamenca i holandesa al CaixaForum Girona. / Foto: Jordi Altesa (ACN)
14 de febrer de 2018 Escrit per 

El CaixaForum Girona busca les arrels de l'art contemporani amb una exposició del segle d'or dels Països Baixos

Missatges ocults en quadres on, a vegades, res és el que sembla. El concepte de desengany impregna la pintura dels Països Baixos del segle XVI i, sobretot, del XVII.

Una realitat que es pot veure plasmada en els 48 quadres que conformen l'exposició 'Pintura Flamenca i Holandesa dels Museus de Ginebra' que dijous s'inaugura al CaixaForum de Girona.

La comissària de la mostra, Mayte García Julliard, ha qualificat l'engany com "l'invent súmmum" del segle XVII. Julliard destaca que en aquesta exposició "un veu uns elements i, després, uns altres missatges amagats". "Ara estem travessant una època on el desengany gairebé ha de ser una manera de fer", ha subratllat la comissària, que també és conservadora del Museu d'Art i Història de Ginebra.

Aquest museu suís té una destacada col·lecció de pintura flamenca i holandesa en un període considerat com el segle d'or dels Països Baixos. Un total de 48 quadres conformen la selecció que es troba en exposició itinerant per diferents espais. Després d'exhibir-se a França, la mostra es troba en plena "ruta catalana", tal i com l'ha batejat Julliard.

Procedent del CaixaForum de Lleida, la mostra s'inaugura aquest vespre a Girona. L'exposició, amb entrada gratuïta, es podrà veure fins al 19 d'agost. Al setembre arribarà a Tarragona com a última destinació de la gira catalana.

Els quadres de l'exposició del CaixaForum se situen en un context que la comissària creu que també és paral·lel a l'actual. L'art flamenc va tenir el seu 'boom' amb la que García Julliard ha considerat com "la primera burgesia del continent". El comerç dels ports d'Anvers i Amsterdam van propulsar comerciants que gastaven part dels seus diners en art.

La demanda dels nous burgesos va servir perquè l'oferta de pintors i marxants d'art s'incrementés de manera considerable. Una etapa de canvis que es va traduir amb noves apostes com paisatges serens, escenes de la vida quotidiana, tavernes, natures mortes o complicats gerros de flors. Uns gerros, per exemple, impossibles de ser reals ja que tenien plantes que floreixen en diferents èpoques de l'any.

L'època també està marcada pel que Julliard ha volgut batejar com un incipient "Erasmus de pintors". "Artistes del nord anaven al sud i al revés", ha detallat. Això va fer que la pintura flamenca convertís Roma en un dels seus espais de creació i visita per aprendre noves tècniques. A la ciutat hi van fer pintures de paisatges amb colors clars i vius, una opció que van abandonar al tornar cap al nord europeu.

Aquests dos factors, la internacionalització i la democratització de l'art són els que la comissària ressalta com a "primícies de l'art modern o contemporani" dels segles XX i XXI. "Hi ha punts en comú molt forts amb la nostra època", ha subratllat.

L'exposició s'estructura en cinc seccions que responen a l'antiga "jerarquia dels gèneres". La idea és portar el visitant a través d'una categoria molt present a la nostra. "La jerarquia tenia com a gènere superior la pintura d'històries sagrades", recorda García Julliard. "La resta, eren àmbits menors", ha detallat.

El primer àmbit de l'exposició es dedica als retrats. Els teòrics de l'època consideraven aquesta tècnica com "un exercici i no com una meta en sí". La combinació entre la lluminositat dels vestits, la delicadesa del rostre humà i el fons va rebre una influència important de Van Dyck a partir del 1640.

El segon àmbit de la mostra inclou al·legories i escenes de la història sagrada, el considerat com a gènere superior. Entre els quadres hi ha l''Al·legoria de la fortuna' de Cornelis Corenlisz o 'El Cavaller cristià' de Philips Wouwerman. La història sagrada contrasta entre les províncies catòliques del sud dels Països Baixos i el protestantisme de les set províncies del nord.

La tercera secció dona protagonisme a les arquitectures i escenes de la vida quotidiana. N'és un exemple el quadre 'El bou escorxat', una obra que García Julliard considera que "amb el temps guanya més força". "A més, el quadre de Jan Victors explica molt bé el missatge d'allò que es veu d'inici però també hi ha un acudit amagat", ressalta la comissària. Un esperit pictòric de l'època que també plasma 'Els cinc sentits', un quadre d'autor desconegut amb un joc d'endevinalles on es tracta de buscar cadascun dels sentits entre les diferents representacions que hi ha.

El penúltim àmbit és el paisatge, que guanyava força després d'un segle XV on va ser secundari. Algunes obres com les de Jan Brueghel el Vell acaben fent una inversió de prioritats i el paisatge és prioritari, convertint les figures humanes en secundàries.

Finalment, la mostra s'acaba amb una secció dedicada a natures morts i gerros de flors. Aquestes tècniques impliquen l'esglaó més baix de l'escala de jerarquies. L'escàs valor que se li donava a l'època en va afavorir que tinguessin preus més assequibles i fossin més populars.



Llagostera RàdioLlagostera Ràdio 105.7 FM