24maig2018

En directe: Selecció musical

Els encausats per cremar fotos del rei a Girona celebren la sentència del TEDH i criden a fer "pires" amb imatges del monarca Alguns dels encausats per cremar fotos del rei a la roda de premsa per valorar la sentència del TEDH. / Foto: Gerard Vilà (ACN)
13 de març de 2018 Escrit per 

Els encausats per cremar fotos del rei a Girona celebren la sentència del TEDH i criden a fer "pires" amb imatges del monarca

La resolució del cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) arriba dos anys després que aquest tribunal obrís una investigació sobre els dos joves antimonàrquics.

L'Audiència Nacional va condemnar Jaume Roura i Enric Stern a 15 mesos de presó per un delicte d'injúries a la Corona (pena substituïda per 2.700 euros de multa cadascun).

El seu advocat, Benet Salellas, va recórrer la sentència però, finalment, el Tribunal Constitucional la va ratificar el juliol del 2015. La sentència concloïa que cremar fotografies del rei no està emparat per la llibertat d'expressió perquè és un acte "ofensiu" i "incitador a l'odi".

Salellas va demanar llavors a Estrasburg que es pronunciés sobre si la crema de fotografies del monarca suposava un delicte d'incitació d'odi o bé, per contra, si era un acte emparat per la llibertat d'expressió, un dels drets reconeguts en el Conveni Europeu dels Drets Humans.

En una roda de premsa feta a la plaça del Vi de Girona, el mateix lloc on els dos primers joves van cremar fotos de Joan Carles I el setembre del 2007, han celebrat la decisió judicial i han instat a fer "pires monàrquiques" per protestar contra la presència del monarca cada cop que visiti el país.

La defensa de Jaume Roura i Enric Stern ha afirmat que la sentència és una "estocada molt profunda" contra el delicte d'injúries a la corona. "És una esmena a la totalitat a la justícia espanyola", ha afirmat l'advocat Benet Salellas. Ni Roura ni Stern han participat a la roda de premsa però sí que hi ha hagut alguns dels setze encausats (que van acabar absolts) que posteriorment van cremar fotos en solidaritat amb ells.

"Animem, ja des d'ara, a que cada vegada que la família reial gosi trepitjar el territori dels Països Catalans, el poble treballador català respongui amb pires monàrquiques, amb fotografies del rei en flames", ha instat Martí Majoral, d'Alerta Solidària que ressalta que la sentència del TEDH evidencia les mancances de l'estat espanyol a l'hora de respectar al llibertat d'expressió. "Seria una bonica tradició", ha afegit.

D'entrada, els encausats per cremar fotos del rei (aleshores Joan Carles I) ja han anunciat que dissabte hi haurà una "petita celebració" a la plaça Sant Pere de Girona. "La gent que porti encenedors, pel que pugui ser", ha dit Núria Brugada, portaveu dels activistes processats per un suposat delicte d'injúries a la corona.

Els encausats han volgut dedicar "aquesta victòria" a tots els processats o empresonats per qüestions polítiques a Espanya i, especialment, als que afronten presó per lletres de cançons, com Valtonyc o Hasél.

"El que busca la repressió és desmobilitzar-nos, però deu anys després encara continuem, no han aconseguit el que volien perquè no ens aturarem", ha exposat Brugada. En la mateixa línia, Majoral ha ressaltat que la sentència "recrimina a l'estat espanyol la seva manca de cultura democràtica" perquè no protegeix un dret fonamental com és la llibertat d'expressió.

La crema de fotografies a la plaça del Vi de Girona el 13 de setembre de 2007 va ser un acte de protesta per la visita de Joan Carles I a la ciutat. Un grup de joves es va concentrar davant l'ajuntament i, a cara descoberta, van calar foc a diverses fotografies on apareixia el rei Joan Carles I i la reina Sofia i que van enganxar cap per avall en una estructura de cartó.

Vuit anys després de la crema de fotos, l'any 2015, el Tribunal Constitucional va dictar sentència i va desestimar el recurs de la defensa de Roura i Stern, confirmant la resolució de l'Audiència Nacional. La sentència concloïa que la llibertat d'expressió no pot avalar un acte amb "connotacions violentes". "Cremar en públic la fotografia o la imatge d'una persona comporta una incitació a la violència contra la persona i la institució que representa, fomenta sentiments d'agressivitat contra la mateixa i expressa una amenaça", van ressaltar els magistrats.



Llagostera RàdioLlagostera Ràdio 105.7 FM