El pla per enfortir el català a Girona neix amb l'objectiu de revertir la tendència a la baixa de l'ús social de la llengua.
La regidora de l'Ajuntament de Girona de Llengua Catalana, Núria Riquelme, ha recordat que les últimes onades dels estudis Ofercat i de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) en recullen "una davallada significativa", i que per això es fa necessari "reforçar" el català en "àmbits clau".
Per posar un parell d'exemples, l'Ofercat (que se centra en el comerç i l'hostaleria) conclou que a Girona el català ha reculat gairebé vint punts (del 83% al 63%) com a llengua de salutació als establiments. I l'última EULP -aquí, les dades són de Catalunya- recull com el percentatge d'aquells qui tenen el català com a llengua habitual ha davallat del 36,1% al 32,6% en cinc anys.
"Som conscients que el 'Girona rai' s'ha acabat, i que la ciutat no queda al marge d'aquesta tendència; per això, aquest pla ens ha de servir com a full de ruta per enfortir l'ús social del català", ha destacat Riquelme.
La regidora ha explicat que l'objectiu és "guanyar parlants habituals", incidint també en aquells segments de població i sectors -joves, nouvinguts o àmbit digital- on el "retrocés" del català a Girona "s'ha fet més evident".
El desplegament del pla es farà de manera "transversal" i, entre d'altres, inclou accions dirigides al comerç, a la restauració, a l'escola i a projectes culturals vinculats amb la llengua. Per exemple, es farà sensibilització a botigues, bars i restaurants; es faran projectes específics dirigits a joves i nouvinguts; es tancaran acords amb associacions i entitats (com les del lleure i l'esport) o s'impulsarà un estudi sociolingüístic d'usos del català a la ciutat.
A més, l'Ajuntament de Girona també es posa deures i vetllarà perquè al consistori es parli i s'escrigui en català. "Tot i que siguem una administració exemplar sempre hi ha fuites, i per això reforçarem el compliment de la clàusula lingüística", ha dit Riquelme. Si cal, activant també sancions a qui se la salti.
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha admès que, malauradament, "a tots els àmbits de la ciutat hi ha feina per fer a l'hora de promoure l'ús social del català, perquè no n'hi ha cap que tingui un excel·lent o una matrícula d'honor". I com a exemple d'allò que també pot fer cadascú, Salellas ha explicat que ahir, durant l'última reunió de la junta local de seguretat, es va adreçar als cossos i forces de seguretat de l'Estat per demanar-los que parlessin en català.
El pla per enfortir el català a Girona gira al voltant de quatre eixos estratègics: administració (el consistori mateix), empresa (comerços i hostaleria), ciutadania i aliances amb associacions i entitats de la ciutat (aquí, també s'hi inclou reactivar el Consell Participatiu per a la Llengua). "Aquí no es tracta tan sols d'allò que fa l'Ajuntament per al català, sinó també d'allò que fa cadascun de nosaltres", ha subratllat Núria Riquelme.
Entre les accions més destacades, el pla inclou una campanya específica que ja serà als carrers per Sant Jordi, l'activació d'una bústia pel català o l'impuls dels premis #ESTIKTOKAT per a joves influenciadors gironins. A més, l'ajuntament també ha creat una nova imatge gràfica per al Servei de Llengua Catalana (que juga amb la representació d'un llavi i d'una llengua en forma de G, en referència a Girona).
La campanya que s'estendrà arreu de la ciutat per impulsar l'ús social del català té com a eslògan 'Portem la llengua'. "És una campanya genèrica, però que també ens permetrà fer-la concreta per a aquells àmbits i sectors a qui volem interpel·lar", ha explicat la regidora de Llengua Catalana.
Amb el dibuix d'una llengua com a fil conductor, es faran cartells que es penjaran als carrers i també es difondran per xarxes socials. Per a la primera fase de la campanya, que es desplegarà aquest Sant Jordi, s'han fet quatre cartells amb imatges representatives de la diada (una rosa i un llibre) i també aquelles altres més icòniques de la ciutat (l'escultura de La Lleona i una de les Lletres Toves -la A- de Torres Monsó).