Lloret de Mar va registrar mig milió de pernoctacions de russos i ucraïnesos l'any 2019. Amb la guerra entre els dos països, la destinació ha hagut de buscar altres mercats per substituir la pèrdua de públic.
La gerent de Lloret Turisme, Elizabeth Keegan, ha explicat aquest dijous que aquesta absència s'ha suplit amb l'increment de públics emergents com el polonès, però també l'entrada al mercat irlandès i el reforç d'altres públics més fidels que té la destinació com ara Alemanya, França o Bèlgica.
Keegan destaca que aquesta és una mostra que Lloret de Mar "és una destinació resilient que té marge per adaptar-se a la situació". A més, la gerent remarca que aquests nous públics són "estratègics" perquè aporten una alta despesa al territori.
De moment, l'atracció d'aquests nous públics ha permès enfocar una bona temporada turística pel que fa a les previsions que tenen avui en dia. Keegan ha destacat que els cinc primers mesos de l'any han funcionat molt bé en ocupacions turístiques gràcies a les estades de turisme esportiu. Ara, preveuen que la temporada alta s'assoleixin xifres similars a les del 2024, quan es va tancar "un molt bon any turísticament parlant".
Keegan ha remarcat que Lloret de Mar treballa amb una aplicació des del 2018 que combina big data i això "permet planificar les empreses" en funció de les dades que s'ofereixen.
En paral·lel a les previsions turístiques, el municipi ha preparat una campanya basada en el respecte que s'articula en tres vessants diferents: el civisme, el medi natural i la cultura. En el respecte al civisme, hi ha el pla Lloret Actua que compta amb diferents accions i que preveu garantir el respecte amb els veïns de Lloret de Mar.
Pel que fa al vessant cultural, s'ha englobat totes les actuacions musicals i escèniques en una única guia que permet oferir als visitants tota l'oferta cultural que hi ha en tot l'estiu. La programació engloba les propostes que es fan des del consistori però també les privades.
Per últim, en el respecte pel medi ambient, l'Ajuntament de Lloret de Mar recorda que ha canviat les torres de socorrisme per oferir millors condicions de feina als treballadors durant la temporada de bany i també que hi ha 50 establiments que compten amb la certificació de Bioscore. Es tracta d'una certificació que garanteix una reducció de la petjada hídrica i la de carboni amb plans d'actuació que han de presentar les empreses.
També s'han certificat tots els edificis públics per mostrar aquesta aposta per la sostenibilitat.
A banda de les campanyes que impulsa l'Ajuntament de Lloret de Mar, el Gremi de Restauradors de Lloret de Mar conjuntament amb l'associació de comerciants han impulsat una campanya per tal d'aconseguir que la gent es posi la samarreta a l'hora d'entrar en els establiments. El president del gremi, Marc Linares, detalla que cal "fer entendre que tant a l'espai públic com privat cal anar ben vestit".
Linares ha recordat que des de la pandèmia l'oferta gastronòmica de Lloret de Mar ha fet un salt qualitatiu molt important. Per això ara cal que el visitant entengui la qualitat i la correspongui amb una vestimenta adequada. "Hi ha un canvi en el perfil de visitant amb més poder adquisitiu", explica Linares. Per això volen convèncer el públic que encara va als bars i restaurants del municipi sense samarreta que cal vestir-se abans d'entrar.
La campanya es farà a partir de la instal·lació d'adhesius a les portes de tots els establiments del gremi i de l'associació de comerciants.
Per altra banda, Lloret de Mar manté l'equip d'inspectors per detectar pisos turístics il·legals. Al maig ja es van tancar una vintena d'expedients i al juny se n'han obert una vintena més. El regidor de Turisme, Frederic Guich, ha explicat que arran de l'ofensiva en negocis il·legals han detectat "un descens en les reclamacions de veïns" relacionades amb els Habitatges d'Ús Turístic. A més, també han comptat amb el suport d'establiments legals que ajuden a detectar casos d'apartaments que operen sense llicència. Guich ha anunciat que mantindran la pressió amb tots aquells qui no operin amb la regulació vigent per erradicar l'oferta il·legal al municipi.