El punt de control que crearà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) s'ubicarà a l'ull del pont que hi ha de la carretera GI-622, que és per on passa el cabal principal del riu Fluvià.
Pel que fa a la resta d'ulls que té el pont, es mantindrà la secció natural de la llera per tenir un impacte visual més reduït.
La construcció del punt de control del riu Fluvià consistirà en fer una estació d'aforament d'aigua amb una caseta de control i comunicacions, un connector fluvial i seccions de control per a la mesura de cabals baixos i mitjos (els cabals alts ja es mesuren a tota la secció del riu). La mesura es farà a partir d'un sensor de tipus radar i un altre de tipus pneumàtic. Amb aquest punt de control es podran tenir dades a temps real del nivell i el cabal que té el riu. A més, es mesurarà l'oxigen dissolt, el pH o la conductivitat per controlar la qualitat de l'aigua i comprovar si hi ha alteracions.
Per altra banda, el connector fluvial consisteix en fer una escala per a peixos. Amb aquesta infraestructura es vol permetre el pas de peixos per tal que esquivin el punt de control. El connector servirà per a espècies autòctones com ara el barb, la bagra, la bavosa o l'anguila. Les obres tindran un cost previst d'1,8 milions d'euros que es finançaran amb fons Next Generation. Es preveu que durin sis mesos des de la formalització del contracte.
L'ACA disposa d'una xarxa de control automàtica, amb més de 200 punts de control, en embassaments, aforaments en rius i canals, estacions de qualitat i piezòmetres per a controlar l'estat dels recursos hídrics.
Aquesta xarxa es divideix en 80 aforaments en rius, 12 en embassaments, 31 en canals de derivació, 12 en estacions automàtiques de control de la qualitat i 78 en piezòmetres automàtics.
Per dur a terme la mesura directa i puntual de cabals en rius i canals, l’ACA disposa de tècnics aforadors i mitjans materials (equips d’aforament) per realitzar mesures d’aforament de cabals. Aquestes es duen a terme en tots els escenaris hidrològics (sequera, normalitat i episodis d’avinguda) amb diferents objectius com poden ser: el control de cabals ambientals o, a l’altre extrem, cabals d’avinguda, verificació i calibratge de les corbes de cabals (relació alçada – cabal) de les estacions d’aforament, control de les derivacions dels aprofitaments d’aigües superficials i realització d’estudis tècnics o científics, entre d'altres.