El cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, Ramon Chacón, ha alertat que el crim organitzat està guanyant presència en alguns barris de Catalunya.
Ha advertit del risc que les organitzacions criminals acabin penetrant en els cossos policials, especialment a través del tràfic de marihuana.
Chacón ho ha explicat durant la jornada "Criminalitat organitzada i corrupció pública", organitzada per l’Oficina Antifrau de Catalunya i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
El responsable policial ha relacionat l’augment de determinades formes de violència amb l’activitat de les organitzacions criminals. En aquest sentit, ha citat els quatre homicidis amb arma de foc registrats a Barcelona aquest 2026 i diversos segrestos recents a Catalunya. Sobre els assassinats, ha remarcat especialment el cas del carrer de Balmes, on els autors haurien disparat "a cara descoberta" davant d’un edifici de la Policia Nacional i haurien fugit caminant.
Chacón també ha posat com a exemple els quatre segrestos exprés registrats a Catalunya durant el darrer mes, una xifra que contrasta amb els sis o set casos anuals que habitualment investiguen els Mossos. Segons el comissari, aquests episodis són "els símptomes" d’un fenomen que no sempre genera una percepció de risc entre la ciutadania.
El responsable d’Investigació Criminal ha advertit que algunes organitzacions tenen capacitat per establir-se en determinats barris, controlar immobles i negocis i exercir pressió sobre els veïns. Ha explicat el cas d’un clan familiar presumptament dedicat al tràfic de drogues que hauria convençut un veí perquè instal·lés una plantació de marihuana en un habitatge.
Posteriorment, segons el relat de Chacón, el grup hauria robat la plantació i hauria reclamat al propietari 30.000 euros anuals pels beneficis que presumptament obtenien del cultiu, a més d’amenaçar-lo amb quedar-se el pis. El comissari ha assegurat que una situació similar s’hauria repetit amb una dotzena de víctimes del mateix barri.
Segons Chacón, aquestes dinàmiques poden acabar generant una economia paral·lela i un control territorial que dificulta que les víctimes denunciïn per por de possibles represàlies. En aquest sentit, ha advertit que, si la policia perd presència en determinades zones, les organitzacions criminals poden arribar a imposar les seves pròpies normes i condicionar l’activitat econòmica.
Chacón ha situat l’expansió del cultiu de marihuana a Catalunya com un dels factors que incrementen l’exposició dels agents dels Mossos als intents de captació per part de les organitzacions criminals. Ha explicat que, a diferència d’altres drogues que entren principalment per ports o zones costaneres, els cultius de marihuana estan molt estesos pel territori i generen un contacte més directe amb els investigadors policials.
En aquest context, ha advertit que alguns agents poden ser objecte d’intents de captació per facilitar informació sobre investigacions, vehicles policials o operatius. "Que les màfies entrin a les organitzacions policials és un desastre", ha afirmat.
Els Mossos van desarticular l’any passat 98 organitzacions i grups criminals: 20 eren considerats organitzacions i la resta, grups. En dues de les 20 organitzacions investigades es van detectar policies que facilitaven informació. Chacón ha assegurat, a més, que el cos investiga cada any agents presumptament vinculats al tràfic de drogues.
El comissari també ha remarcat el paper de la Divisió d’Afers Interns, l’àrea d’anticorrupció dels Mossos, les fiscalies especialitzades i altres organismes de control en la detecció i prevenció d’aquest tipus de conductes.
Durant la seva intervenció, Chacón també ha expressat preocupació pel volum de droga que s’intercepta a l’Estat. Segons les dades de l’última publicació de la Comissió Europea sobre confiscacions, Espanya és el país europeu que més cocaïna, haixix i marihuana intervé i també se situa entre els primers en confiscacions d’heroïna.
El responsable dels Mossos ha remarcat el pes de Catalunya en aquestes xifres i ha assenyalat que la dimensió del narcotràfic comporta riscos que van més enllà del tràfic de substàncies, entre els quals ha situat la violència, el control territorial i la corrupció.
La fiscal adscrita al Fiscal de Sala Coordinador de Delictes contra l’Administració Pública, Belén Martínez, ha explicat durant la jornada el funcionament de la unitat creada el 2024 per coordinar i supervisar les seccions especialitzades en delictes contra l’Administració pública.
Martínez ha diferenciat aquesta unitat de la Fiscalia Anticorrupció, que investiga determinats casos d’especial transcendència, mentre que les fiscalies territorials assumeixen la resta dels procediments. La nova estructura té, entre altres funcions, garantir una actuació homogènia, impulsar la formació dels fiscals especialitzats i elaborar informes anuals per a la memòria de la Fiscalia General de l’Estat.
La fiscal també ha defensat que la lluita contra el crim organitzat i la corrupció no s’ha de limitar a les sancions econòmiques i ha destacat la importància de decomissar els beneficis obtinguts il·lícitament. Segons ha explicat, la investigació patrimonial s’ha d’iniciar des del principi del procediment per garantir que els béns puguin ser decomissats posteriorment.
El desplegament territorial d’aquesta estructura va començar a finals de 2025 i encara està pendent de completar-se en tres províncies.