Una prospecció científica preliminar de les comunitats de caràcies de l’estany de Banyoles ha permès identificar fins a 6 espècies diferents d’aquestes algues aquàtiques. La troballa, segons els experts, apunta a una diversitat superior a la reconeguda fins ara.
Els primers resultats suggereixen, a més, que la distribució d’aquestes espècies varia en funció de la profunditat i d’altres factors ambientals.
Segons els especialistes, l’estany podria constituir un important "punt calent (hotspot)" de biodiversitat de caràcies, amb un "notable potencial" per al desenvolupament de futurs estudis ecològics i projectes de conservació.
Les caràcies, conegudes popularment com a asprelles, són algues que poden formar prats submergits als fons de llacs i estanys. A Banyoles, aquestes comunitats estan vinculades a un hàbitat d’interès comunitari, definit com a aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies. Aquest hàbitat és un dels elements clau per a la conservació de l’espai Natura 2000 de l’Estany de Banyoles, de la qual és responsable el Consorci de l’Estany.
Els prats de caràcies tenen un paper rellevant en el funcionament ecològic de l’Estany. La seva presència contribueix a estabilitzar els sediments i reduir la resuspensió de partícules, afavorint així la transparència de l’aigua. També poden limitar el desenvolupament del fitoplàncton mitjançant la captació de nutrients, especialment el fòsfor, i la competència pels recursos disponibles.
A través de la fotosíntesi, aquestes algues assimilen carboni inorgànic dissolt i l’incorporen a la seva biomassa. Una part d’aquest carboni pot quedar retingut als sediments, tant en forma orgànica com en forma de carbonats, tot i que la seva permanència depèn de les condicions ambientals i dels processos que tenen lloc a l’aigua. A més, els prats submergits ofereixen aliment, hàbitat i refugi a nombrosos organismes aquàtics i contribueixen a mantenir la biodiversitat Per tot això, les caràcies desenvolupen un paper clau en l’estructura i funcionament dels hàbitats aquàtics que ocupen.
La prospecció també ha posat de manifest l’interès científic dels girogonits, les fructificacions calcificades de les caràcies que poden preservar-se als sediments lacustres.
L’estudi d’aquestes restes permet obtenir informació sobre les comunitats vegetals del passat i contribuir a reconstruir l’evolució ecològica de l’Estany, així com els canvis en les condicions ambientals al llarg del temps.
Els investigadors participants han destacat el potencial d’aquest registre paleobotànic per complementar els estudis actuals sobre la biodiversitat i millorar el coneixement de la dinàmica ecològica del sistema.
La visita feta durant el mes d’octubre va comptar amb la participació d’especialistes en plantes aquàtiques, limnologia i paleobotànica de la Universitat de Barcelona i de la Poznań University of Life Sciences (Polònia), així com de tècnics del Consorci de l’Estany.
L'activitat de recerca s’emmarca en el projecte IBERCAFO, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació.
Els resultats preliminars reforcen la importància de continuar investigant les comunitats de caràcies, tant pel seu valor com a component de la biodiversitat de l’Estany com pel paper que exerceixen en el manteniment de la qualitat de l’aigua i en la interpretació de la seva història ecològica.