Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts un increment del 5,3% del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2027, que passarà a ser de 1.286 euros bruts mensuals en 14 pagues.

La mesura beneficiarà uns 2,7 milions de treballadors i anirà acompanyada d'una rebaixa fiscal perquè les persones que cobrin el salari mínim continuïn exemptes de tributar per l'IRPF.

L'executiu també ha donat llum verda a un augment del 4,5% dels sous dels treballadors públics, la pujada més elevada des del 1992, que arribarà a uns tres milions de persones. Aquest increment podria ser finalment del 5% si s'aplica el 0,5% addicional condicionat a l'evolució de la inflació.

Pel que fa a la fiscalitat, el govern espanyol aplicarà una reducció de l'IRPF de fins a 1.033,58 euros per als contribuents amb ingressos anuals de fins a 18.004 euros. La rebaixa també s'estendrà als salaris immediatament superiors, de manera decreixent, fins als 23.172 euros anuals, per evitar diferències fiscals entre treballadors amb remuneracions similars.

Segons el ministre d'Hisenda, Arcadi España, aquesta mesura arribarà a 2,7 milions de persones i representarà un estalvi tributari de 1.200 milions d'euros. Una altra de les novetats és que, a partir del gener del 2027, els perceptors de l'SMI deixaran de tenir retencions mensuals a la nòmina. Fins ara, tot i acabar tenint una tributació anual de zero euros, podien patir retencions durant l'any que posteriorment recuperaven en la declaració de la renda.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha destacat que l'increment del salari mínim afecta el 13,6% de les persones assalariades de l'Estat. També ha reivindicat especialment l'impacte de la mesura en les dones, que representen més del 60% dels beneficiaris, aproximadament 1,6 milions de treballadores. Díaz ha fet una crida a empreses i sindicats perquè traslladin aquests increments a la negociació col·lectiva.

L'increment salarial dels empleats públics s'aplicarà a tots els treballadors de les administracions, inclosos els de les comunitats autònomes i els ajuntaments. Cada administració haurà de concretar el calendari d'aplicació, amb l'objectiu que la pujada sigui efectiva a partir de l'1 de gener del 2027.

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha explicat que es podria afegir un 0,5% si la inflació supera l'1,5% aquest any. En aquest cas, l'increment addicional s'abonaria a inicis del 2027.

El reial decret llei també preveu recuperar les partides d'acció social per als empleats públics, congelades durant 14 anys, amb un increment del 4,5%. Aquests recursos es destinaran a prestacions com ajuts per a guarderies, transport públic, habitatge, estudis o tractaments odontològics.

Segons els exemples facilitats pel ministre, un jutge de categoria 1 cobrarà 298 euros bruts més al mes, mentre que un metge percebrà 269 euros addicionals. En el cas dels mestres, l'augment serà d'uns 2.700 euros anuals, i els policies i guàrdies civils cobraran aproximadament 1.900 euros més l'any.

Els sindicats CCOO i UGT han valorat positivament l'increment del salari mínim i han destacat que l'SMI acumula una pujada del 75% en els darrers anys. Els sindicats també han celebrat que els perceptors del salari mínim quedin exempts de tributar per l'IRPF, de manera que la revalorització es tradueixi en un increment net dels ingressos.

Alhora, han reclamat al govern espanyol que compleixi els compromisos adquirits i aprovi definitivament les noves regles de compensació i absorció salarial per evitar que determinats complements acabin neutralitzant els increments del salari mínim.

Les organitzacions sindicals també han destacat la importància de la pujada dels sous públics, pactada el novembre del 2025, perquè permetrà mantenir el poder adquisitiu dels prop de tres milions de treballadors de les administracions.