La primera Barnahus, en prova pilot, es va obrir a Tarragona el 2020. Entre febrer i octubre del 2024 es van obrir 13 centres en 12 ciutats més.
En concret a Barcelona amb 2 serveis, a Girona, a Granollers, a Mataró, a Terrassa, a Badalona, a Vilanova i la Geltrú, a Manresa, a la Seu d’Urgell, Lleida, a Tortosa i l’últim al Prat de Llobregat. El balanç complet, però, no es podrà fer fins a l’any que ve, ja que tots els centres hauran estat oberts durant un any sencer.
Els centres, amb aspecte de llar, uneixen en un sol espai l’acompanyament psicològic, la teràpia amb gossos, la possible declaració judicial gravada al menor i altres serveis.
La ciutat amb més casos detectats va ser Barcelona, amb 438, seguida de Girona, Terrassa, Tarragona i Lleida, amb al voltant de 300 casos cadascuna. La Seu d’Urgell va atendre 64 casos.
Pel que fa al perfil dels infants, el 78% van ser nenes. Les edats amb més de 200 casos van ser els 5, 6, 8, 12, 13, 14 i 15 anys. De fet, entre els 12 i els 15 anys concentren el 34% dels casos, i entre els 5 i els 8, un 30%. Una part important dels agressors també són adolescents, però no hi ha dades exactes.
El 53% dels agressors eren de la mateixa família de la víctima, cosa que complica la detecció i la denúncia, però que la Conselleria de Drets Socials considera que les Barnahus poden facilitar. Prop del 45% dels casos atesos, uns 1.300, ja estaven judicialitzats, i uns 1.600 encara no ho estaven.
Les vies d’entrada a les Barnahus van ser els serveis sanitaris, amb 928 casos, la DGAIA, amb 500, Educació, amb 411, els serveis i entitats socials, amb 308, la policia, amb 249, els jutjats, amb 162, i altres vies amb 340.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens, i la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Isabel Carrasco, han valorat molt positivament el funcionament d’aquests nous centres i han assegurat que el fet que tots els serveis de l’administració es coordinin en un únic punt per facilitar l’atenció a les víctimes farà que augmenti la detecció de casos.
En la primera setmana que arriba un cas en una Barnahus es reuneixen tots els professionals implicats per adaptar l’atenció, tractament i seguiment a cada víctima i les seves circumstàncies personals. Així, per exemple, si el menor viu lluny de la Barnahus i ja el tracta un professional més proper al seu domicili, es deriva l’atenció psicològica a aquest professional.
Molts casos arriben sense una denúncia prèvia als jutjats, i allà es pot apoderar les víctimes i les famílies perquè facin el pas, tot i que no és imprescindible. Reconeixen que els abusos i agressions dins la família són els més difícils de detectar, de denunciar i de tractar. No obstant això, la DGAIA està obligada a comunicar el cas a la fiscalia si veu prou indicis de delicte.
Martínez Bravo ha destacat que Catalunya és pionera al sud d’Europa amb aquest model i que pròximament es podria estendre a altres punts de l’Estat. En total hi ha més de 100 professionals contractats per atendre els menors i tots els centres compten amb el projecte Huscan de teràpia amb gossos.
El repte ara és fer una avaluació externa del model entre el 2025 i el 2027 per acabar de decidir si es canvia alguna cosa, si s’obren nous centre o si els que hi ha s’integren a l’estructura de la Generalitat, com el de Tarragona, o se subcontracten a entitats socials. A més, es treballa en la construcció d’espais definitius a sis dels territoris: Tortosa, Terrassa, Mataró, la Seu, Lleida i Manresa.
La consellera ha remarcat que el fet de facilitar la denúncia, encara que no sigui policial ni judicial, i l’acompanyament a les víctimes, fa que es puguin detectar més casos i s’eviti la impunitat. També s’evita la revictimització que suposaria haver d’explicar més d’una vegada i davant de persones diferents l’agressió sexual patida.