El pes de la població amb origen estranger a Catalunya era del 12,2% fa 20 anys, i ara la xifra s'ha més que duplicat fins quedar-se a les portes de la quarta part del total en l'última estimació de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Després d'un creixement pronunciat durant la primera dècada del segle, el percentatge es va estancar i fins i tot reduir lleugerament coincidint amb la crisi econòmica, però des del gener del 2016 (16,1%) la tendència a l'alça no ha tingut aturador. Els últims 4 anys, el pes d'aquesta comunitat ha crescut gairebé 5 punts.
De fet, la població de Catalunya, segons la mateixa font, va créixer en 107.319 persones al llarg del 2024, mentre que la nascuda a l'estranger també va anar l'alça en 121.633 persones, de la qual cosa se n'infereix un creixement natural negatiu. Aquesta circumstància va en la línia de la publicada fa una setmana per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) amb dades del 2023, que apuntava a més morts que naixements però amb creixement poblacional degut a la immigració.
La població nascuda a l'estranger supera per primera vegada els 2 milions a Catalunya a 1 de gener del 2025, segons dades provisionals de la darrera Enquesta Contínua de Població de l'INE publicades aquest dijous. Els residents nascuts fora d'Espanya ja són 2.028.315, al llindar d'un de cada quatre (24,98%), cosa que suposa un augment de pràcticament 30.000 en l'últim trimestre del 2024 i de 121.633 respecte a principis de l'any passat.
Per edats, de les dades de l'INE es desprèn que el gruix de nascuts a altres països estan entre els 20 i els 49 anys. La franja de 30 a 34 anys és la que presenta un pes més gran d'aquesta comunitat, amb un 47,6% del total del residents d'aquestes edats. La xifra és del 45,4% entre els de 35 a 39 anys, i del 44,3% entre els de 25 a 29.
Pel que fa a les persones de nacionalitat estrangera, amb números tradicionalment inferiors als dels nascuts fora de les fronteres de l'Estat, en l'última actualització ja superen el milió i mig de residents per primera vegada a la història. Els 1.518.767 habitants amb nacionalitats diferents a l'espanyola ja suposen el 18,7% del total, amb una tendència també a l'alça en els últims anys. Fa un any, la proporció era del 18% i, en fa cinc, del 15,4%.
D'altra banda, les dades també continuen mostrant un envelliment progressiu de la població catalana. Per primera vegada en unes dades d'inici d'any, els qui tenen 80 anys ja són més que els qui fa menys d'un any que han nascut. Es tracta del tercer trimestre seguit en què es dona aquest fet, que no havia passat mai abans des de, com a mínim, l'inici de la sèrie històrica, l'any 1971. De fet, aquell any, el nombre de nounats multiplicava per set els qui acabaven d'esdevenir octogenaris.
En aquest sentit, els residents de 75 anys i més ja gairebé representen un de cada deu ciutadans, i els de 65 anys i més són pràcticament una cinquena part de la població. Al seu torn, els menors d'edat són un de cada sis ciutadans.
Els infants que estan en els primers dotze mesos de vida continuen caient i ja estan al nivell més baix en 30 anys quan, l'1 de juliol del 1995, es quedaven en els 53.651, el mínim des d'almenys el 1971.
A l'altre costat de la balança, la població centenària arriba a un nou màxim històric, amb 2.919 persones de més de 100 anys.
Al conjunt de l'Estat, les persones de 80 anys van començar a superar els nounats l'octubre del 2023, una tendència que s'ha mantingut i eixamplat des de llavors. L'1 de gener del 2025, segons les mateixes dades provisionals, hi havia 345.335 ciutadans amb la vuitantena acabada de complir, i 323.392 amb menys d'un any.
Pel que fa als nascuts a l'estranger, el pes també va a l'alça, i se situa en el 19,1% el mes passat, del total d'una població que, per primera vegada, arriba als 49 milions d'habitants.