La directora de Càritas a Girona, Dolors Puigdevall i el responsable d'anàlisi social, Caye Gómez. / Foto: Gerard Vilà (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

"Sabíem que era una xifra alta, però no tant". Són paraules del responsable d'Anàlisi Social de Càritas a les comarques gironines, Caye Gómez, sobre l'aïllament social que pateixen els usuaris que atenen.

I és que un informe que s'està perfilant revela que gairebé 3 de cada 10 persones que van a demanar ajuda reconeixen que no tenen cap amic, mentre que un 38% diu que només en té 1 o 2.

Gómez destaca que aquesta dada és conseqüència de la vulnerabilitat d'aquestes persones i ara volen "saber per què" passa. "El problema és que hi ha persones que si tenen, per exemple, un problema amb el cotxe no tenen ningú a qui demanar-li i corren el risc de no poder anar a la feina", explica Gómez.

Un altre aspecte que posa en alerta l'entitat en relació a l'aïllament social que pateixen aquestes persones té a veure amb les interaccions socials que tenen. Un 33% dels atesos en tenen només una vegada a l'any i el percentatge dels qui ho fan diàriament es redueix a, tan sols, un 2%. "Estem parlant d'aquells pares o mares que van a l'escola a buscar els fills i quan surten no poden anar a fer un cafè amb altres pares i mares", assenyala Gómez.

L'estudi de la xarxa relacional dels usuaris de Càritas és només una de les set àrees que analitza l'informe sobre la situació de les persones ateses per Càritas i que és una nova eina que l'entitat ha posat en marxa per tal de tenir una visió global de la realitat dels usuaris.

La directora de l'ens a les comarques gironines, Dolors Puigdevall, explica que el que pretenen és d'una banda millorar la intervenció i de l'altra sensibilitzar la ciutadania. "Si repetim moltes vegades el que passa en el camp de l'exclusió potser aconseguim que es facin canvis estructurals. Ens continuen impactant les situacions extremes i inversemblants que viuen algunes persones en silenci i a qui nosaltres fem de portaveu", assenyala.

Entre els altres aspectes analitzats per l'entitat destaca com un dels que més preocupa l'accés a l'habitatge. La majoria de les famílies ateses per Càritas viu de lloguer (un 55%), però la gran majoria d'ells destinen dos terços dels ingressos a pagar la renda, el doble del que recomana el Banc d'Espanya, recorda Gómez. A banda, també preocupa especialment l'increment de persones en situació de relloguer d'habitacions, que ja és del 11,3% a les comarques gironines.

Això suposa que hagi situacions d'amuntegament en habitatges, amb les conseqüents situacions de tensió, ja que moltes famílies viuen en una sola habitació i han de compartir espais comuns amb altres famílies. L'informe també conclou que dos de cada deu usuaris de Càritas a la diòcesi gironina viu en un espai insalubre i que el 40% dels qui necessiten i volen canviar d'habitatge no ho poden fer perquè no tenen recursos.

L'ocupació també és un dels esculls per a molts dels qui recórren a Càritas. Gómez recorda que gairebé la meitat de persones ateses tenen un lloc de feina, fet que corrobora que bona part dels usuaris són treballadors pobres. "El problema és que la majoria ho fan amb contractes temporals i molt inestables o bé directament sense contracte", argumenta el responsable d'Anàlisi Social.

Tot plegat ha fet que només un 30% de les persones que van a Càritas arribin al salari mínim interprofessional. En concret, el gruix de les persones que demanen ajuda cobren entre 300 i 900 euros, la majoria dels quals han de destinar a pagar la renda del lloc on viuen.

Finalment, en relació al perfil sociodemogràfic de les persones que van a Càritas, destaca que s'està "consolidant la feminització" dels usuaris. I és que, malgrat que el 27,7% dels qui van a demanar ajuda a l'entitat són parelles amb fills a càrrec, les famílies monoparentals ja suposen el 17,7%, la majoria de les quals dones entre els 30 i els 40 anys que tenen fills.