Satisfacció a mitges d'Unió de Pagesos (UP) després que el Govern hagi aprovat un decret per controlar la fauna cinegètica, bàsicament el senglar, el conill i el cabirol.
El sindicat celebra per una banda que s'hagin tingut en compte part de les seves demandes, malgrat que l'executiu està en funcions i, per tant, no pot tirar endavant la llei que havia presentat i que "tots els grups veien amb bons ulls".
El decret llei incorpora mesures que el sindicat considera "urgents" per tenir control d'aquestes espècies. Algunes propostes son la creació d'un sistema telemàtic de recollida d'informació sobre els danys agraris de la fauna, l'obligació de disposar d'informació de les densitats de les poblacions, la capacitat del propietari d'una explotació afectada per fer actuacions o designar algú perquè les faci en els termes establerts al pla de control poblacional, i el fet que en emergència cinegètica, els titulars estan obligats a consentir les actuacions que siguin autoritzades per l’administració.
Aquesta darrera iniciativa és un dels punts "clau" pel sindicat, ja que significa que els propietaris i els caçadors no podrán evitar que es faci l'actuació, en cas que sigui declarada una zona d'emergència.
El coordinador d’UP a les comarques gironines, Narcís Poch, s’ha mostrat "satisfet" per poder tirar endavant punts com aquest i per l’aprovació del decret, si bé deixa clar que encara queda "lluny" del que proposava la llei que ha de substituir l’antiga llei de caça que considera "obsoleta" i que és un "pedaç".
En canvi, Poch lamenta que el text aprovat pel Govern i que ha de ratificar la Comissió Permanent del Parlament no contempla qüestions que per al sindicat són "rellevants" com la considerar la fauna cinegètica patrimonio públic. D’aquesta manera, els danys provocats per senglars, conills, cabirols o altres espècies els assumiria en qualsevol cas la Generalitat.
I és que el problema és que actualment això només passa en fase d’emergència, però no en la d’alerta o vigilància. "El fet que no hi hagi una població excessiva no vol dir que els animals no puguin fer mal", assenyala Poch.
Una altra de les exigències és la creació d’àrees biogeogràfiques. Això és el mateix que establir regions concretes on, en cas que hi hagi problemas de sobrepoblació, es pugui respondre.
A tal d’exemple, seria actuar sobre tot el massís de les Gavarres, en comptes de fer-ho només sobre un coto concret de caça on el nombre d’exemplars s’hagi incrementat de manera destacada.
