Els fets que ara l'Audiència de Girona ha sentenciat es remunten al 15 de maig del 2022. L'acusat vivia al primer pis d'un habitatge de Sant Antoni de Calonge, i els seus pares s'estaven a la planta de dalt.
Segons recull la sentència, cap a la una del migdia el processat va discutir-se amb el seu pare i el va acabar agredint. Li va donar un cop de puny a la cara i el va agafar pel coll.
Al judici, el pare va explicar que aquesta no era la primera vegada que el seu fill es posava violent, sinó que li passava cada cop que es negaven a donar-li diners.
Després d'anar al metge, el pare va denunciar l'acusat davant dels Mossos d'Esquadra i va demanar als agents que l'acompanyessin a casa seva, perquè estava espantat. Hi van anar dues patrulles, que van arribar a l'immoble cap a les nou de la nit. Una va pujar al pis on vivia el matrimoni, i l'altra va trucar a la porta del fill.
Va ser aleshores quan aquests policies van veure que sortia fum de sota la porta i hi havia foc a dins del pis. Després d'alertar els Bombers i avisar els altres agents perquè desallotgessin els pares, l'acusat va obrir la porta d'una revolada amb intenció d'anar-se'n. Els mossos el van detenir allà mateix.
Al judici, el processat -que només va respondre a la seva defensa- va admetre haver provocat l'incendi perquè se li'n va anar el cap després de saber que el pare l'havia denunciat. A més, va assegurar que no tenia intenció de fer mal a ningú.
La Secció Quarta de l'Audiència de Girona, però, no es creu aquesta versió. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, conclou que el processat va provocar l'incendi a consciència.
D'entrada, perquè amb un encenedor i unes espelmes va encendre dos cobrellits i unes cortines, creant tres focus diferents "per assegurar-se que les flames prenguessin posant en perill els seus pares". Però també perquè, abans d'obrir la porta als policies, va esperar-se entre deu minuts i un quart d'hora "perquè el foc no es pogués apagar fàcilment".
La sentència també entra a valorar l'entitat que podria haver agafat l'incendi. I en aquest cas, es fa ressò del què van declarar els Bombers a la sala de vistes, que van coincidir a dir que un foc en habitatge "és del tot imprevisible", que és "impossible" predir-ne l'evolució i que "el perill més gran" per a la resta de residents d'un immoble -sobretot, si viuen en pisos superiors- "prové del fum, altament tòxic".
I aquí, la Secció Quarta recorda dos episodis que acrediten la virulència de les flames. El primer, l'incendi mortal de València "on un curtcircuit en un frigorífic d'un setè pis va provocar que tot un complex residencial de 148 pisos cremés". I el segon, l'incendi de Londres del 1666, "on un petit foc iniciat en una fleca va cremar 13.200 cases, deixant sense habitatge 70.000 persones de les 80.000 que vivien a la ciutat".
L'Audiència condemna l'acusat a 7 anys, 6 mesos i un dia de presó per un delicte d'incendi amb risc per a la vida (en la seva modalitat de menor entitat pel perill causat) amb l'agreujant de parentiu. La pena que li imposa la sentència, de fet, és fins a 6 mesos superior a aquella que sol·licitava el ministeri fiscal.
A l'hora d'imposar la condemna al veí de Sant Antoni de Calonge, l'Audiència no estima cap atenuant per al processat. Rebutja el de confessió, perquè era "una obvietat" que ell va iniciar l'incendi -ja que es trobava sol a dins del pis- i també el d'alteració psíquica. Perquè si bé l'acusat pateix un trastorn de personalitat de caràcter antisocial, com van dir al judici les dues metgesses que el van examinar, "això en cap cas afecta les seves capacitats mentals".
A més, la sentència també condemna l'acusat a pagar 900 euros de multa per un delicte lleu de lesions (per haver agredit el pare). Per últim, l'Audiència també li imposa al processat la prohibició d'acostar-se a menys de 200 metres del seu pare durant 8 anys.
La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de 10 dies.
