Diversos projectes per desenvolupar urbanitzacions pendents a la Costa Brava han despertat l'oposició frontal d'entitats ecologistes que insten a aturar un model urbanístic "agressius" amb el territori.
Aquest divendres el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, s'ha reunit amb alcaldes i regidors dels 22 municipis del litoral per presentar l'embrió de la nova eina urbanística que el Departament està desenvolupant per revisar el planejament urbanístic i avaluar si es pot evitar que s'acabin construint.
Segons ha explicat Serra, durant el primer trimestre del 2019 preveuen aprovar l'avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sectors no sostenibles. El que preveu aquest pla és analitzar 142 sectors pendents de construir en sòl urbanitzable i 49 en sòl urbà no consolidat on, segons el planejament actual, s'hi podria acabar construir. Aquests terrenys afecten una superfície de 1.300 hectàrees que podrien suposar la construcció de fins a 30.000 nous habitatges potencials.
L'objectiu del pla director és posar la lupa a cada municipi i analitzar en quins casos poden desclassificar els sòls per evitar que s'hi acabi construint. "Val a dir que serem valents, allà on puguem actuar actuarem", ha afirmat el secretari d'Hàbitat Urbà.
El Departament assenyala que la prioritat serà impedir que es desenvolupin sectors que tinguin "factors d'insostenibilitat" per diferents motius: l'impacte paisatgístic, la llunyania dels nuclis urbans, la baixa densitat, la desproporció amb el teixit urbà o que es projecti en terrenys inadequats per la seva orografia.
Tot i això, Serra afegeix que una de les màximes preocupacions serà actuar amb "seguretat jurídica". Alguns d'aquests terrenys, per exemple, tenen propietaris amb drets adquirits i impedir ara que s'hi pugui construir en un futur podria suposar fer front a indemnitzacions elevades, ha subratllat Serra. "És un procés que s'ha de fer de forma molt rigorosa perquè no podem posar en perill les arques públiques municipals i, en el moment que el pla director entri en funcionament, les de la mateixa Generalitat", ha indicat.
Tot i que busquin evitar demandes judicials o pagar indemnitzacions elevades, Serra no descarta que es plantegin comprar terrenys o pactar indemnitzacions en zones considerades d'alt valor paisatgístic o natural.
L'aprovació de l'avançament del pla director implicarà, automàticament, que suspenguin la concessió de llicències urbanístiques. "Quedaran congelades durant un any mentre s'acaba d'elaborar el pla", ha exposat Serra. Això suposarà, a la pràctica, impedir que es comenci a construir en terrenys que encara estan pendents d'anàlisi.
El secretari d'Hàbitat Urbà i Territori ha admès, però, que alguns dels projectes que han despertat l'oposició d'entitats ecologistes i del territori no es podran aturar. "Alguns ja estan en procés pràcticament d'urbanització", ha exposat. En els casos on no es pugui desclassificar el sòl per evitar la construcció, Serra ha detallat que "l'operativa" del Departament serà intentar modificar les previsions inicials de construcció per establir criteris per reduir l'impacte.
Agustí Serra ha afirmat que tot just comencen a analitzar els sectors i que encara és aviat per saber quines conseqüències pot tenir el pla director en les urbanitzacions polèmiques, com el desenvolupament de la urbanització Aiguafreda de Begur on s'hi projecten 260 habitatges i tres hotels nous, la construcció de 40 cases a primera línia de mar a Llançà o la urbanització de Sa Guarda a Cadaqués, on s'hi preveuen 104 cases i un hotel de luxe.
"Òbviament alguns dels projectes denunciats pels ecologistes entraran en el pla, però estem en el procés de treball i seria molt aventurar dir quins seran i què s'hi podrà fer", ha concretat. Agustí Serra ha assegurat que l'objectiu del Departament és treballar colze a colze tant amb els ajuntaments com amb les entitats del territori.
El secretari d'Hàbitat Urbà destaca que l'objectiu principal és revertir les conseqüències de la planificació urbanística dels anys 60, 70 i 80 que ha provocat que a la Costa Brava el 66% dels sòls residencials siguin urbanitzacions de baixa densitat que concentren el 12% de l'edificació.
