El Museu d’Art de Girona inaugura l’exposició "Mestres de l’art català del segle XX. Col·lecció Bassat" que permet veure per primera vegada a Girona una selecció de la Col·lecció Bassat.
Carmen i Lluís Bassat es van iniciar en el col·leccionisme d’art molt joves, acabats de casar i gairebé per casualitat. El 1968 van adquirir la primera obra, un oli d’Àngel Jové amb el qual s’enceta l’exposició de Girona. Uns anys més tard, van comprar la segona peça, així com un tant per cent de la Galeria Adrià de Barcelona.
Des d’aleshores han conformat una notable col·lecció d’art, especialment significativa pel nombre d’artistes i obres de les anomenades segones avantguardes catalanes. Avui, la col·lecció Bassat és una de les col·leccions privades més destacades i significatives de Catalunya, tant en nombre d’obres com en rellevància dels fons.
L’exposició que es presenta a Girona mostra una petita porció d’un fons de més de 3.000 obres. Organitzada pel Museu d’Art de Girona amb la participació de la Fundació Bassat, el comissariat ha estat a cura de Joan Gil Gregorio i Conxita Oliver, els quals han proposat una selecció de les millors peces de la col·lecció i dels artistes que avui esdevenen fonamentals per explicar l’art català contemporani, especialment l’art català de la segona meitat del segle passat.
En total s’exposen 67 obres de 63 artistes, que avui es poden considerar com uns dels mestres de l’art català de l'últim segle. Hi són presents noms destacats de les primeres avantguardes, com Miró, Clavé, Gargallo, i especialment de les segones avantguardes, com Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada, Joan Ponç, Modest Cuixart, o Hernández Pijoan.
També s’hi representen artistes vinculats a l’anomenada Nova Figuració, que van apostar per un retorn a la representació iconogràfica com a reacció contra l’abstracció de l’informalisme o es van atansar als postulats del Pop Art, com Miquel Vilà, Serra de Rivera, Artigau, Arranz-Bravo, Bartolozzi o Llimós. O aquells que es mouran entre l’abstracció geomètrica i nous postulats, com Borrell, Chancho o el gironí Enric Ansesa. I encara artistes de finals dels noranta i als inicis del nou segle XXI, que avancen en la indagació de la contemporaneïtat, com Eulàlia Valldosera, Aurèlia Muñoz, Perejaume o Muntades.
Lexposició proposa una lectura generacional i estètica de l’art català contemporani, i ofereix un passeig per aquest període, des de les avantguardes de principis de segle fins a la nova figuració i la creació més recent.
La mostra exposa, com a mínim, una obra de cadascun d’ells, algunes de les quals ja són icòniques, com Brotxa bandera, de Josep Guinovart. A més, es dedica un àmbit a les solucions escultòriques, diverses i singulars, amb obres tan variades com un mòbil de Villelia, obres de Subirachs, de Riera i Aragó, de Pladevall, o fins i tot una menina de José Luís Pascual, que dona la benvinguda en el pati d’entrada del Museu d’Art de Girona.
L'exposició també significa el valor del col·leccionisme privat com a pont entre la iniciativa particular i l’espai públic.
La Col·lecció Bassat n’és un dels exemples a Catalunya, sempre oberta a col·laborar amb museus i espais d'exposició, i a contribuir a la difusió de l'art català tant en l'àmbit nacional com internacional.
"Mestres de l’art català del segle XX. Col·lecció Bassat" es podrà visitar fins al 14 de setembre. Durant els pròxims mesos, s’han previst un seguit d’activitats complementàries, com visites comentades i una proposta autoguiada adreçada al públic familiar.
