Les llars catalanes gasten 330 euros a l’any en aliments que no s’acaben consumint, segons un estudi del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
La xifra que comporta aquest malbaratament s’eleva a 112 euros a l’any per persona, cosa que representa un total de 902,85 milions d’euros a tot Catalunya.
Respecte de l’impacte ambiental, el 2024 es van emetre 462.347.277 quilos de CO2 equivalents per produir, distribuir i comercialitzar aliments que finalment es van malbaratar. Això inclou els líquids que es llencen per l’aigüera. D’aquest valor, el 70,3% prové dels aliments no cuinats; el 19,4%, de cuinats malbaratats directament del plat, i el 10,3%, de cuinats malbaratats després que s’hagin guardat uns dies a la nevera.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha qualificat de “molt important” la petjada ecològica, tant “en termes d’aigua com de diòxid de carboni”. Ordeig ha precisat que la contaminació generada pel malbaratament equival a “20.000 vols entre Barcelona i Brussel·les”. Mentre que l’impacte de l’aigua serien “14.000 piscines olímpiques o el consum de tota la població de Catalunya durant 37 dies”.
El conseller ha demanat “conscienciació” a les famílies i ha indicat que es farà formació a les escoles i difusió de bones pràctiques. D’altra banda, el titular d’Agricultura ha reclamat “crear un gran pacte” per “reduir al màxim” aquestes xifres. En aquest sentit, ha recordat que durant el 2026 s’aprovarà l’estratègia de malbaratament i ha precisat que tot just s’acaba d’iniciar el procés participatiu del pla amb l’objectiu de guiar les accions en relació amb les pèrdues i el malbaratament alimentaris dels diferents actors implicats en la cadena alimentària.
Per una altra part, el conseller ha dit que enguany “ha de veure la llum” el reglament de la llei d’alimentació de Catalunya. En aquesta línia, ha apuntat “afinar” sobre mesures que es puguin complementar.
Ordeig ha manifestat que “prevenir el malbaratament alimentari farà que siguem una societat més sostenible socialment, econòmicament i ambientalment, i, en aquest camí, la feina de la Fundació Banc dels Aliments és imprescindible. El full de ruta per assolir una sobirania alimentària passa, sense cap mena de dubte, per millorar l’aprofitament dels productes alimentaris que produïm i consumim, i per recuperar el valor dels aliments a la societat”.
La 'Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya 2024: quantificació, impacte ambiental i socioeconòmic', duta a terme pel CREDA i l’IRTA per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, avalua i quantifica l’impacte econòmic, social i ambiental del malbaratament alimentari a les llars catalanes. Ordeig ha assenyalat que l’anàlisi s’anirà “actualitzant, any rere any”.
Durant el mes de febrer, el conseller Ordeig ja va avançar la dada de la diagnosi segons la qual actualment es malbaraten de mitjana 21,56 kg/any per habitant a Catalunya, tenint en compte només el malbaratament que es produeix a les llars. Amb aquest malbaratament, es podrien alimentar 274.948 persones durant un any, cosa que significaria cobrir les necessitats alimentàries del 14% de la població catalana en risc de pobresa.
Prevenir el malbaratament alimentari i fomentar la sostenibilitat és un dels eixos estratègics del Departament que s’alinea amb els objectius de l’Estratègia alimentària de Catalunya per assolir un sistema alimentari més sostenible, transformador i basat en l’economia circular. En aquest àmbit, el Departament desplega, des de fa anys, accions com la campanya de sensibilització 'Aprofitem els aliments', que l’any passat va permetre reaprofitar un total de 18,6 tones d’aliments, els quals, segons la calculadora del valor dels aliments de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, suposen un estalvi d’11.974.222,7 litres d’aigua i de 9.045,25 kg de CO2.
