Les noves excavacions al vaixell enfonsat de les Illes Formigues han permès confirmar que les restes daten de finals del segle I aC.
Així ho ha confirmat el responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Gustau Vivar, després de les últimes immersions a l'embarcació.
L'any passat van pronosticar que el vaixell era d'un canvi d'època, però el dataven de principis del segle I dC. Ara, després d'analitzar més material han pogut certificar que la nau té més de 2.000 anys.
A més, la campanya d'aquest 2018 també ha servit per descobrir que l'embarcació té "uns sis metres de mànega", el doble del que es pensaven. Això es deu al fet que gran part del jaciment està cobert per sediments que oculten gran part de les restes.
Tot i així, Gustau Vivar ha afirmat que aquest any han pogut registrar un centenar més d'àmfores que hi ha submergides al vaixell, i en total ja en tenen 196 de comptades, però encara en falten moltes més.
D'altra banda, en aquestes noves excavacions el CASC ha detectat que aquest jaciment ha patit un espoli de d'àmfores important. En concret, Vivar ha assegurat que un 25% de les àmfores que hi hauria en el segment de jaciment que han explorat fins ara han estat robades i no saben si n'hi ha més en la resta de vaixell que encara han d'excavar.
De fet, han detectat que es van robar les àmfores de "la segona capa", perquè la resta estaven tapades pels sediments. Ara, amb les noves investigacions creuen que hi podrien arribar a trobar fins a tres pisos d'àmfores.
Tot i així, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya no té previst "treure-les totes" de sota l'aigua, ja que ocupen molt d'espai al magatzem i els tractaments que han de rebre son molt cars. A més, creuen que no aporten més informació de la que ja donen les peces que han anat traient al llarg de les diferents excavacions.
De cara a la temporada que ve, el CASC es marca com a objectiu investigar sobretot a la "part de la popa" del vaixell, ja que és on preveuen que hi haurà "més objectes valuosos dels mariners". De fet, Vivar ha detallar que com que es tracta d'un vaixell més gran del que es pensaven, comporta que els mariners tinguessin més "objectes personals" a l'interior de la nau, perquè feia viatges més llargs.
Vivar ha concretat que el vaixell podria venir d'algun port d'Andalusia per un gerro que han trobat amb un estil típic d'aquella zona. Com que transportava salses de peix, també ha apuntat que l'embarcació podria dirigir-se a ports com Narbona o Arles (França).
La part més sorprenent d'aquest jaciment és que s'han trobat les restes del que contenien les àmfores que transportava el vaixell. Segons Gustau Vivar, es tractaria de salses elaborades amb peix com ara el gàrum. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat després de trobar restes d'espines i escates a l'interior dels recipients de ceràmica.
El mes d'abril ja van enviar unes mostres d'ADN de les restes d'una planta que hi havia entre les espines per tal que analitzin de quina espècie es tracta. Si finalment es pot identificar, es podria saber amb exactitud quins ingredients feien servir per elaborar aquestes salses i fins i tot es podrien tornar a elaborar per conèixer el seu gust.
Segons Vivar, les salses eren "molt fortes" de gust, ja que "el peix es podria amb les mateixes vísceres" però després es colaven tots els ingredients i quedava una salsa liquida que servia per condimentar el menjar.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya està preparant un museu virtual sobre els jaciments amb què compta Catalunya a sota de l'aigua. D'aquesta manera, es vol difondre el patrimoni històric que hi ha en el litoral català, però que els ciutadans no poden veure perquè està sota l'aigua.
Segons el director del MAC, Jusép Boya, en aquesta nova plataforma s'hi podran veure "fotos i vídeos" de les excavacions per tal que la societat "sigui conscient" del que es pot trobar sota l'aigua.
A més, Boya creu que aquesta estratègia pot aconseguir que siguin els mateixos banyistes o submarinistes qui avisin a les autoritats quan vegin que algú roba part del patrimoni que hi ha sota l'aigua.
De moment, estan estudiant si incorporen "les coordenades" de cada jaciment, perquè aquesta informació també podria servir com a pista pels lladres. Boya, però, confia en aquesta nova eina com un "element pedagògic" que ensenyi a la ciutadania "com es pot destruir tot un jaciment intentant extreure una sola peça".
