L'entitat del tercer sector Support-Girona atén prop de 1.400 persones, a qui ofereix assessorament jurídic i social. Això suposa un increment del 22% respecte a l'any passat.
Ho vincula directament al projecte de llei de modificació del Codi Civil de Catalunya, en matèria de suport a la capacitat jurídica.
L'entitat, però, denuncia que la burocràcia segueix sent "un dels principals problemes" i recorda que molta gent rep el reconeixement per part de l'administració quan han mort.
A més, Support-Girona diu que la distribució dels recursos en molts casos no és la que millor s'adapta a l'usuari i aposta pels "pressupostos personals", que permeten que cada afectat destini els diners que l'administració li reconegui com millor li convingui.
"Perquè et reconeguin una discapacitat, primer has de demostrar-la i, si no hi ha res extraordinari, se't concedirà al cap d'un any. Però tu ja tens la discapacitat, què fem mentrestant", es pregunta el director de Support-Girona, Josep Maria Solé. I és que la burocràcia és "un dels grans problemes" que tenen les persones dependents que, a més, "necessiten l'assessorament" d'entitats del tercer sector per poder fer els tràmits legals "enrevessats" que exigeix l'administració. Per això, des de l'entitat demanen que s'alleugereixin els processos perquè "realment l'accés estigui garantit".
En aquest sentit, el president de Support-Girona, Pere Cornellà, adverteix que moltes persones es troben que empitjoren de manera "evident" durant el temps que l'administració està tramitant el reconeixement i, fins i tot, moltes d'elles acaben morint. A banda, cal tenir en compte que cada vegada són més les que es troben en situació de demanar ajuda, arran de la "bona decisió" de modificar el Codi Civil català en relació amb la capacitat jurídica de les persones.
De fet, aquest canvi ha provocat que, per exemple, Support-Girona tingui un 22% més d'usuaris que fa un any i que la gran majoria de les noves sol·licituds, 7 de cada 10, siguin amb el consentiment de la persona. Del total de les noves atencions, el 44% han estat sol·licituds de les persones que busquen ajuda, el 35% ho ha demanat la Fiscalia, el 12% ho ha fet la família i en un 9% dels casos la petició ha estat de professionals.
Solé destaca que en els darrers mesos han detectat un increment d'atencions de joves amb "greus problemes de relació amb l'entorn". El director explica que en la majoria de casos hi ha conflictes "familiars" i l'usuari té problemes de consum de drogues "en molts casos per evadir-se".
De fet, assenyala que és precisament la família qui pressiona per tal que el jove "busqui l'ajuda que necessita" i perquè "claudica" en la voluntat de recuperar la relació amb l’usuari. "Costa molt que vinguin de manera voluntària i al principi la relació pot ser, fins i tot, violenta", diu.
Des de Support-Girona lamenten també que la llei de dependència actualment "és lenta i molt rígida" i això afecta directament persones que necessiten que se'ls apliqui. A tall d'exemple, el director ha explicat que hi ha persones que els cal ajuda per fer tasques diàries i que se'ls diagnostica amb un grau 1, que correspon a uns 1.000 euros de despesa.
El problema, detalla, arriba quan aquesta persona desenvolupa una malaltia i passa a tenir un grau superior de dependència. És aleshores quan "es produeix la incongruència" i es pot trobar que l'administració destini menys diners de manera directa, ja que se li ofereix el recurs d'un centre, però si es queda a casa seva té un topall limitat, per exemple, a uns 300 euros. "És difícil entendre que la vida millorarà, si es destinen menys diners quan físicament s'està pitjor", argumenta.
Per fer front a aquesta situació, des de l'entitat del tercer sector aposten pels "pressupostos personals". Un sistema similar al que hi ha en alguns llocs d'Europa on la persona rep uns diners pel seu grau de dependència i els gestiona com millor consideri, amb l'assessorament d'una entitat.
D'aquesta manera, diu Solé, es destinarien els recursos justos per a cada persona a les necessitats que té. "El que es fa ara respon a un paradigma diferent. Potser una persona gran que té un procés de demència inicial se l'envia a un geriàtric, sense escoltar el que vol aquella persona que potser està molt millor a casa seva. No demanem més diners, sinó el mateix que es destinaria si anés a un centre", argumenta.
