El llegat pictòric de l'artista Maria-Melania Klingsland (1876-1967), més coneguda per Mela Muter, ha quedat en segon terme durant dècades.
El Museu d'Art de Girona li dedica una exposició, la més gran que s'ha fet mai a Catalunya després de la seva mort, amb el títol 'De París a Girona, Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya', per treure-la de l'oblit i "retornar-la a l'escena artística".
La mostra, que s'inaugurarà demà amb la presència de la consellera de Cultura, Laura Borràs, explora la relació de l’artista Mela Muter amb Catalunya, així com d’alguns del pintors polonesos establerts a París durant la primera meitat del segle XX.
Així mateix, se subratlla la seva relació amb l’art català del moment, especialment amb els corrents noucentistes. "La influència artística entre els polonesos i els catalans va ser en les dues direccions", segons ha destacat Artur Tanikowski, un dels comissaris de la mostra, juntament amb Glòria Bosch Susanna Portell.
Nascuda a Varsòvia el 1876, va ser la primera dona jueva d'origen polonès que es va dedicar professionalment a la pintura. Va viure sobretot a França, on va formar-se a l'acadèmia Colarossi, si bé també va estar molt influïda per l'escola de Pont-Aven durant els estius que va passar a la Bretanya. També va mantenir un vincle amb Catalunya. L'any 1911 va participar a Barcelona en la inauguració de la sala d'exposicions Josep Dalmau amb 33 obres.
Davant la bona acollida, va tornar a participar-ho en una mostra col·lectiva del grup d'artistes polonesos que vivien a París (Witold Gordon, Elie Nadelman i Leopold Gottlieb). S'hi van exposar 'Santa Família' i 'Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel', ambdues conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya que es poden veure a la mostra del Museu d'Art de Girona.
L'abril del 1914 va arribar a Girona per exposar a Athenera. Aquella estada va ser un punt d'inflexió en la seva trajectòria, tal com ella reconeixeria uns anys més tard assegurant que els seus primers "bons" paisatges els va pintar a Girona. Sovint se la veia pintant als carrers del barri vell, on tenia el seu taller, per la vall de Sant Daniel o la pujada de Sant Martí. D'aquella època, destaquen obres com l'emblemàtic quadre 'L'Onyar a Girona' i 'Carrer Cúndaro' conservats al Museu d'Art i el Museu d'Història de la Ciutat, també exposats a la mostra.
La seva obra va destacar pel cromatisme de les pintures, passant del simbolisme fins al postexpressionisme. El fet que una dona artista abordés la misèria li va donar un ressò en la premsa de l'època.
Entre les temàtiques més recurrents hi ha la pobresa, la velles, les persones amb discapacitat i sobretot les dones i la maternitat. "Sempre li van atreure els temes més socials, sobre desfavorits com les persones cegues; agafava aquesta ànima humana amb una mirada i un deix melancòlic", ha afirmat la comissària Susanna Portell, que també n'ha reivindicat el valor artístic dels paisatges que no són tan coneguts.
La directora del Museu d'Art de Girona, Carme Clusellas, ha destacat les dificultats per reunir una exposició tant àmplia. Bona part del fons de l'artista està repartit en diferents col·leccions a l'estranger (Polònia, Berlín o Suïssa) i ha agraït especialment la col·laboració d'alguns dels prestadors que ho han fet possible com Marya Nawrocka-Teodorczyk. "No és una obra antològica", ha afirmat la directora tot dient que és un primer pas i que cal que altres museus també programin més exposicions de l'artista perquè encara queden molts aspectes per investigar. Que Girona hagi fet aquest primer pas, ha afegit, "era gairebé obligatori perquè la ciutat va ser un punt d'inflexió en la seva carrera".
Entre les obres exposades, destaquen 'El país Trist' (1906) o 'Vella bretona amb nen' (1911), procedents de la col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki; 'El Cec- Auvegle de Gérone '(1914) del Musée Goya et Jean Jaurès de Castres; 'Dos vells' (1902) i 'Dos nens '(1912), ambdues procedents de la col·lecció Jankilevitsch de Varsòvia, entre d'altres.
L'exposició es completa amb algunes obres representatives dels artistes polonesos d'avantguarda amb qui es va vincular, com Olga Bozanaska, Eugene Zak, Elie Nadelman o Léopold Gottlieb, entre d'altres.
La mostra es podrà veure fins al 23 d'abril del 2019. Es complementarà amb una segona exposició, 'Les Llibertats perdudes' que es veurà a Les Bernardes a Salt del 14 de desembre fins a l'1 de març del 2019. Se centre en la vessant més literària a partir de correspondència que l'artista va mantenir amb l'historiador i polític Raymond Lefebvre i el poeta Rainer Maria Rilke.
