Les arbovirosis són malalties infeccioses causades per arbovirus, un grup heterogeni de més de 500 virus que tenen una característica comuna: són transmesos per artròpodes insectes o aràcnids, indica la web Canal Salut.
Els transmissors o vectors més coneguts són els mosquits, especialment els del gènere Aedes, concretament les femelles del mosquit tigre.
Algunes d’aquestes malalties que més preocupen en els darrers anys són el dengue, el chikungunya, el Zika i la febre per virus del Nil Occidental.
El 2020 i el 2021, amb la pandèmia de la covid-19, aquestes malalties transmeses per mosquits i endèmiques sobretot en països tropicals van ser molt residuals a Catalunya però a partir del 2022 n'han incrementat els casos detectats, bàsicament per l’alta mobilitat i l’expansió del dengue arreu del món, amb brots molt importants en alguns països i l’arribada del virus en llocs on abans no s’havien registrat contagis autòctons. La previsió per a Catalunya aquest any és que continuï la tendència de casos importats, sobretot a finals de l’estiu.
En el període del 2022 al 2024 es van notificar a Catalunya 1.591 casos sospitosos d’arbovirosi, dels quals 564 es van confirmar per laboratori. El dengue ha estat l’arbovirosi amb una major freqüència de casos confirmats (94%), mentre que la proporció de casos confirmats de chikungunya, Zika i febre per virus del Nil Occidental ha estat molt inferior (4%, 1% i 1% respectivament), segons dades facilitades aquest divendres en una roda de premsa a l’edifici de Salut Pública.
Pràcticament tots els casos d’arbovirosis confirmats a Catalunya són importats i només una petita proporció són autòctons. L’any passat, dels 262 casos de dengue confirmats, 8 van ser d’un brot localitzat de dengue autòcton a la zona del municipi de Vila-Seca.
El subdirector general de Vigilància i Respostes a Emergències en Salut, Jacobo Mendioroz, ha reconegut que pot haver-hi una “circulació major” d’aquests virus de la que són capaços de detectar, però ha defensat que Catalunya té “un bon sistema de vigilància i de notificació, comparativament amb altres zones de la part mediterrània”.
Els casos sospitosos d’arbovirosi es notifiquen a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya de forma urgent durant els mesos de major activitat dels mosquits, però alguns poden passar desapercebuts per ser asimptomàtics o bé per tenir un quadre de símptomes inespecífic que es confon amb el d’una altra malaltia. “No puc afirmar que veiem tots els casos que existeixen, però crec que si no ens ha passat com en altres zones és, almenys en part, fruit de tot aquest treball conjunt”, ha reivindicat
Davant l’interrogant si en els propers mesos i anys augmentaran els casos autòctons i Catalunya pot acabar sent una zona endèmica (habitual, amb una prevalença alta) de malalties com el dengue, Salut reconeix que es donen les condicions necessàries per a l’emergència de les arbovirosis i l’aparició de casos autòctons. D’una banda, hi ha els vectors competents, bàsicament els mosquits, i de l’altra, la importació de casos pels viatgers i persones que venen de zones endèmiques, que introdueixen el virus i poden provocar l’aparició de casos autòctons.
Preguntats per aquesta qüestió, el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha respost que creure que Catalunya es deslliurarà de brots endèmics d’aquestes malalties seria “una mica innocent”, tot i que considera que no és l'escenari a curt termini. En qualsevol cas, ha demanat no “abaixar la guàrdia” davant les mesures de prevenció. “Tindrem endemisme d'algunes d'aquestes malalties? La resposta no és ni sí ni no, sinó que probablement caminarem cap aquí”, ha conclòs.
En la mateixa línia s’ha pronunciat Mendioroz, que ha demanat “guanyar temps” perquè l'eventual escenari endèmic arribi com més tard millor: en primer lloc, per evitar casos cada any; en segon, per millorar la preparació i els sistemes de notificació, vigilància i notificació.
La subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, ha afegit que s'han de “posar barreres” als mosquits. A nivell d’entorns, aconsella, evitar les aigües superficials on poden fer la cria, com per exemple la de les torretes. També recomana que les persones intentin evitar que els mosquits els piquin.
