El Servei Català de Trànsit (SCT) posarà en marxa ben aviat una prova pilot per alertar els motoristes del risc d'algunes traçades en revolts perillosos a les carreteres.
De moment es marcaran algunes corbes a la Collada de Toses, propietat de l'Estat, i a la carretera B-124, que va de Sabadell a Calders, propietat de la Generalitat. En concret, es col·locaran unes marques a terra per senyalitzar allà on les motos no haurien de trepitjar per tal d'evitar risc de sortida de via o invasió del carril contrari.
El sistema, originari d'Àustria, s'ha provat amb èxit en altres països i, si funciona, es podria ampliar a altres vies.
Un expert de la Junta de Seguretat Viària d'Àustria, Martin Winkelbauer, ha explicat que el sistema consisteix bàsicament en enganxar o pintar unes marques al centre de la carretera en les corbes perilloses per a motociclistes. Aquests, sense dubtar i per reduir el risc de relliscada, eviten aquestes marques i se situen més a la dreta del carril, allunyant-se del centre de la calçada per evitar xocs frontals però també evitant sortir de la via pel costat oposat. Això es pot fer amb pintura o amb un material especial adhesiu de color blanc i pot tenir diverses formes com petits cercles, petites línies transversals o mitges circumferències.
La marca no pretén marcar la millor traçada possible, sinó marcar la pitjor traçada. Els motoristes, per evitar aquestes marques, segueixen la corba en paral·lel a l'eix central i lateral, i només centren la seva trajectòria quan ja veuen la sortida de la corba i que no ve cap altre conductor en direcció contrària.
El sistema s'ha provat i ha tingut èxit en desenes de revolts de diversos països fora d'Àustria, com Luxemburg, Alemanya o Eslovènia, entre altres.
L'expert austríac explica que en alguns estudis concrets es mostrava que només el 5% dels motoristes feien la traçada sense cap risc, i que un 16% dels motoristes tenien accidents per sortides de via. Segons Winkelbauer, els senyals verticals de corbes o possibles relliscades no són gaire tinguts en comptes pels motoristes, que actuen com si aquests senyals només fossin pels cotxes. També aposta per marques específiques de frenada per a les motos.
Per això, aposta per una senyalització específica per a les motos, però tampoc en tot el recorregut de la carretera, sinó només en aquelles corbes més perilloses. A l'hora de decidir quin tipus de marca es posa i on es posa, diu que primer s'ha d'estudiar sobre un plànol, després sobre el terreny i finalment fer proves amb marques de guix fins que es trobi la millor opció. L'expert viari també explica què no s'ha de fer, com pintar línies centrals o laterals després de posar les marques per a les motos.
A Catalunya han mort aquest any un total de 34 motoristes en vies interurbanes, tot i que alguns d'ells ho han estat en les vies de gran capacitat d'accés a Barcelona, on es configuraran altres mesures com la possible autorització de les motos per circular pels carrils BUS-VAO. Aquesta xifra suposa una quarta part del total de morts a les carreteres, tot i que és inferior a anys anteriors. No obstant això, les autoritats viàries admeten que la reducció en la sinistralitat de turismes no s'ha traslladat a les motocicletes.
Per això, el director de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que a banda de conscienciar motoristes i conductors d'altres vehicles sobre els riscos, també cal millorar algunes infraestructures. Segons Lamiel, el sistema austríac té en compte el factor humà i la visió dels motoristes.
