L'escola de l'ONCE ha facilitat 3.700 gossos pigall al llarg de la seva història. Avui en dia n'hi ha prop d'un miler en actiu, 144 dels quals es troben a Catalunya.
El delegat de l'ONCE a Catalunya, Enric Botí, apunta que ha crescut la demanda. "Nosaltres, les persones cegues, triem entre bastó i gos pigall, i ara hi ha una demanda de gos pigall". "Segurament a moltes persones els dona una mica més de seguretat", afirma. Creu que aquest augment és conseqüència d'una "evolució" de la població cega.
Ara es treballa per reduir la llista d'espera per tenir un gos pigall. Si abans de la pandèmia el temps era d'un any aproximadament, actualment és de 3 anys. Per això, a inicis d'any, l'ONCE va ampliar l'escola de gossos guia que té a Madrid.
"Hem millorat les instal·lacions, estem en un procés de formació de nous professionals per tal de ser capaços de lliurar els pròxims mesos i anys més gossos pigall", subratlla Botí.
Des de l'ONCE han indicat que el temps de "creació", d'entrenament, d'un gos pigall és "lent". Des que s'inicia el procés quan neixen els cadells fins que es lliura el gos a l'usuari pot ser de fins a dos anys.
En néixer, els gossos se'n van amb les famílies educadores, "fan un primer treball de socialització exposant als gossos gradualment a totes les situacions que en un futur es puguin donar en la vida diària", comenta una de les entrenadores de l’escola de gossos pigall, Elena Molina.
Després, els animals passen a viure a l'escola i s'inicien les dues fases d'entrenament. En la primera es treballa tots aquells aspectes relacionats amb la tasca de gos guia, i en la segona la relació amb l'usuari a qui acompanyarà el gos en un futur.
"Així com les persones, cada gos té el seu temps d'aprenentatge, nosaltres ens hem d'adaptar totalment al temperament del gos, a la seva sensibilitat, i el gos va aprenent en funció del que pot", ha remarcat Molina.
Els gossos guia tenen dret a accedir a qualsevol establiment, espais de restauració i al transport públic. "Per les persones cegues són els nostres ulls, són una eina fonamental de mobilitat en el dia a dia", diu Botí. De fet molts cops quan els veuen amb el gos no els deixen accedir a l'espai on volen anar. Tot i això, als últims anys s'ha "progressat". "Quan et veuen amb el gos et paren, quan veuen que és un gos pigall ja et diuen 'm'ho deixes consultar?', i al final no hi ha cap problema".
