L'estudi liderat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) s'ha publicat a la revista 'Ecology' on es mostren els resultats dels 1.211 anells analitzats que han deixat els eriçons de mar en 31 punts diferents del Mediterrani.
Els anells es formen perquè les garotes s'alimenten de les algues que cobreixen els fons rocosos. En funció dels centímetres de diàmetre es pot concloure el grau de vulnerabilitat de l'ecosistema rocós.
Si l'eriçó deixa un anell molt gran vol dir que aquella zona és vulnerable perquè hi ha poca capacitat de regeneració vegetal i la sobrepastura dels eriçons genera més zona erma. Si desapareix tota la vegetació, això comporta problemes en la biodiversitat, ja que es perden totes les espècies que en depenen.
En aquest sentit, l'estudi també apunta alguns factors que determinen el diàmetre dels anells. En primer lloc, va en funció del tipus d'eriçó que hi ha. També es té en compte la profunditat o la disponibilitat de nutrients de cada zona. En zones més profundes i de pocs nutrients, els radis són majors. A més, en les zones on habita l'espècie 'Arbacia lixula' hi ha anells que doblen el radi dels que genera l'eriçó comú.
Les dades recollides a l’estudi mostren una gran diferència entre àrees amb o sense protecció ambiental. Les protegides presenten anells més petits, evidenciant que la regulació de la pesca i la resta d’accions de preservació del medi tenen un impacte molt positiu en la recuperació de la vegetació i, per tant, en la salut d’aquests ecosistemes.
La investigadora del CEAB, Teresa Alcoverro, assegura que els depredadors també tenen un paper important en aquest estudi. "Quan hi ha peixos que mengen garotes, la població es manté sota control i les que queden pasturen menys", afirma la coautora de l'estudi. En aquest sentit, explica que els eriçons saben que hi ha depredadors i per això opten per exposar-se, i per tant alimentar-se, menys estona.
