La fiscalia i l'acusació particular sostenen que el juliol del 2009 l'acusada va "abusar del seu càrrec públic" com a secretària interventora de l'Ajuntament d'Amer.
Segons sostenen, va desviar il·lícitament diners de les arques municipals per cobrir "deutes personals".
Segons han detallat a la vista de qüestions prèvies que s'ha fet aquest dimecres a l'Audiència de Girona, l'any 2005 el Tribunal de Comptes va dictar una interlocutòria per imposar a la secretària municipal el pagament de 26.822,26 euros en concepte de despeses processals per haver actuat "amb mala fe i temeritat" a l'hora de demandar personalment diversos membres del govern local per, poc després, desistir en el procediment.
Per evitar abonar aquests diners de la seva butxaca i aconseguir que l'ajuntament cobrís el deute amb recursos propis, va fer dues anotacions diferents al llibre de comptes municipal per import d'11.589,91 euros i 15.222,35 euros i va donar així "aparença de legalitat" al pagament de les costes amb diners municipals.
Segons les acusacions, amb la seva actuació l'exsecretària va provocar que els diners no es destinessin a una finalitat pública sinó que els va desviar "en benefici personal".
La fiscalia i l'acusació particular també subratllen que l'acusada no va actuar amb la diligència necessària com a secretària municipal a l'hora de gestionar la documentació comptable i que, d'aquesta manera, va aconseguir que es generés una situació de descontrol dins l'ajuntament que va facilitar que no es descobrís el desviament dels diners públics.
De fet, segons han argumentat a la vista, l'ajuntament va descobrir el desfalc arran d'una auditoria dels comptes municipals i va ser aleshores quan el consistori va decidir presentar una querella contra l'acusada. La querella es va admetre a tràmit l'any 2014.
Les acusacions demanen una pena de 4 anys de presó per un delicte de malversació de diners públics i que l'acusada torni a l'ajuntament els diners que va desviar.
L'exsecretària municipal es troba a un pas d'arribar a un judici amb jurat popular. Durant la vista d'aquest dimecres, la defensa ha al·legat un seguit de vulneracions de drets fonamentals i errors en el procediment que, segons el seu punt de vista, han de suposar la nul·litat del procediment.
Entre els arguments hi ha, per exemple, que l'any 2014 l'ajuntament d'Amer va acordar interposar querella contra l'acusada via decret d'alcaldia i no acord de ple, que no es va incoar el procediment del jurat fins el 2016 o que considera que l'Audiència de Girona no és l'òrgan competent per jutjar el cas.
El fiscal i l'acusació particular han rebutjat una a una les al·legacions de la defensa a les qüestions prèvies. A més, han denunciat que la processada ha intentat "posar tots els obstacles possibles" al llarg de la instrucció. "No existeix cap vulneració de drets fonamentals", ha subratllat el fiscal.
