El Departament d'Afers Socials ha obert el programa a 30 joves de centres de Barcelona i rodalia i 10 més de Girona.
L'elecció definitiva dependrà de les direccions que escolliran com a màxim tres joves de cada centre per poder començar ''de mica en mica'' entre els joves que ho poden aprofitar més.
Es prioritzaran joves que ja portin un cert temps al país, perquè reforcin el coneixement de llengua que puguin tenir, així com l'orientació. Segons el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, és important que els joves no ho vegin com una qüestió obligatòria i destaca que no és per ''omplir buits'', sinó per ''reforçar'' l'orientació que ja es treballa als centres.
Part dels quaranta mentors que començaran aquest pla pilot, que si dona bons resultats es repetirà al febrer, ja formaven part del pla català de refugi, on s'hi van inscriure fins a 2.400 voluntaris, però també hi participaran persones d'origen marroquí. Segons Amorós, no són la majoria però la comunitat marroquí s'ha obert més en aquest programa que en el català, i veu ''interessant'' que persones que ja han fet un trajecte migratori puguin ajudar als joves que han arribat a Catalunya i ajudar-los a establir-s'hi.
Amorós recorda que per poder fer de mentor l'única condició que cal complir és ''estar bé'' per poder ajudar als altres, a banda de garantir el compromís durant un any, per evitar ''frustracions'' entre el col·lectiu de joves que ja porten a l'esquena situacions complicades. Per això, s'ha fet entrevistes a tots els voluntaris per decidir si està preparat o no.
L'Asma Zouhir és una de les futures mentores que aquesta setmana ha fet el curs de formació per entrar al programa. Treballa a l'Ajuntament de La Bisbal d'Empordà i diu que va ser des del consistori d'on es va assabentar de la possibilitat de fer el curs. L'Asma explica que un dels motius que l'ha portat a fer-se mentora ha estat la possibilitat d'ajudar persones que han hagut d'emigrar com ja van fer els seus pares.
A més, el fet de parlar l'àrab li permet mantenir un millor contacte amb aquests joves. "Crec que puc aportar-los més confiança i veig que tinc coses en comú amb ells", assenyala. A més, diu que espera "aprendre molt" d'aquest curs i, per tant, complementar la seva formació com integradora social.
Com ella, l'Ilham El Khartaui explica que va decidir fer el pas perquè considera que "cal fer alguna cosa" per poder integrar aquestes persones. "Jo sóc estrangera penso que haig de fer-ho. Hem d'aconseguir guanyar aquest jovent, per què seran molt importants", destaca.
La majoria dels tretze mentors que han fet el curs de formació a Girona treballen o estan vinculats d'una manera o altra en l'àmbit social. És el cas d'en Quim Riubrugent d'Olot que treballa des de fa un temps a la DGAIA. Explica que ha fet el pas perquè vol "posar el seu gra de sorra" per ajudar "un col·lectiu desafavorit".
En Quim assenyala que el què va portar-lo a fer-se mentor va ser "veure la realitat d'aquests nois". "Et poses a la seva pell, i t'adones que no ho tenen gens fàcil, en un país nou per a ells, una llengua que no parlen i una cultura que no coneixen".
La formació d'aquests mentors recau en professionals que estan treballant en centres, a més de personal de la DGAIA. La Sílvia Casellas és una de les formadores a més de la responsable de la DGAIA a les comarques gironines, i ressalta que l'objectiu és "mostrar la realitat dels nois" per tal de poder-los acompanyar durant el procés d'integració.
Casellas assenyala que la gran majoria dels usuaris són nois i el què es vol és que els mentors sàpiguen quins recursos té el sistema de protecció i de quina manera es pot ajudar els MENA. "Expliquem quines expectatives tenen aquests joves, per què han marxat del seu país i quin és el seu projecte de vida. D'aquesta manera el mentor el pot acompanyar i ajudar a desenvolupar-lo", concreta Casellas. Si el programa funciona, Afers Socials té la intenció de tornar a repetir-lo a partir del febrer.
