Preocupació entre els productors d'avellanes de les comarques gironines per la caiguda "sostinguda" dels darrers anys de quilos, com a conseqüència de l'abandonament dels camps i del menor rendiment que es treu de cada hectàrea de terreny.
Fent una comparativa amb el 2013, el nombre d'hectàrees dedicades a aquesta activitat a la demrcació ha caigut un 30%. De fregar el miler fa 12 anys, s'ha passat a encara no 650. I el problema és que les expectatives no són bones, segons assenyala el productor d'avellana i soci de Nuaset, Pere Arbonès.
I és que la realitat és que no hi ha relleu generacional i encara menys si han de començar des de zero. Arbonès assenyala que el negocia "és viable" perquè l'avellana és un producte apreciat i, de fet, tot el que es produeix es ven. Ara bé, des del sector assenyalen que iniciar un projecte "no és fàcil", ja que primer has de comprar el terreny, invertir uns 9.000 euros per hectpàrea i esperar tres o quatre anys a recollir i cinc o sis a tenir beneficis.
"El problema és que, com que no hi ha relleu generacional, s'arrenquen els camps i sovint s'acaben llogant per fer-hi cereal, o en el pitjor dels casos s'abandona i acaba sent un problema pel tema d'incendis forestals", explica Arbonès.
A aquesta realitat cal sumar-hi els efectes del canvi climàtic que ha colpejat directament també al sector. En aquest sentit, un dels problemes principals són els episodis de calor intensa -canícula- que es produïen entre juliol i agost i que darrerament s'han avançat al juny. "Això fa molt mal a l'avallener", explica.
Per això, Arbonès assenyala que una de les claus per a la pervivència del sector és apostar per la innovació i aquí assenyala l'IRTA com un "factor fonamental" per poder tirar endavant millores als camps. "Amb el canvi climàtic no hi podem fer res, però sí que es pot intentar millorar el rendiment i que ens quedés una mica de marge. D'aquesta manera incentivar que entri gent i ajudar-nos d'alguna manera entre nosaltres i revifar el sector", explica.
Un altre dels inconvenients és el "nul marge" que tenen els productors a l'hora de marcar el preu. Arbonès explica que ells són "un gra de sorra" i que tot depèn de Turquia que és el principal productor mundial d'avellanes. Cal tenir en compte que aquest mercat genera el 70% de tot el que es consumeix al planeta.
Això fa que no importi si la quantitat de quilos és més alta o més baixa, sinó de com ha anat la temporada a Turquia. A tall d'exemple, aquest 2025 la producció al país euro-asiàtic ha estat una mica més baixa i, combinat amb una actitud proteccionista dels productors, ha fet que el preu se situï per sobre dels quatre euros el quilo. Això és el doble que d'altres vegades, i com que es ven tot el que es recull, "ha estat un bon any per a tothom", explica Arbonès.
Arbonès reivindica així que es tracta d'un producte "que ha de ser viable" i que té un retorn. A més, recorda que es tracta d'un cultiu tradicional a Catalunya i que "no s'hauria de perdre". "Necessitem capacitat d'adaptació perquè si no ens enfonsarem. Cal superar els problemes que tenim ara i tornar a incrementar la producció", remarca.
Finalment, des del sector també animen a "sortir de la zona de confort" i fer una aposta per l'elaboració de productes propis, com cremes d'avellana o altres que, tenint en compte que els preus són similars a tot arreu, el consumidor en preferirà un de proximitat.
