L'estudi, que es farà durant el 2019, vol analitzar els efectes dels agroquímics i plaguicides en les llavors de sembra de colza i cereals posant el focus en els ocells que se les mengen.
Entre aquests productes n'hi ha un de poc conegut com són les "llavors blindades".
Abans de la sembra, aquestes llavors es recobreixen amb un producte químic que conté un o diversos plaguicides (generalment fungicides però també insecticides) per garantir-ne la protecció durant la germinació i afavorir-ne el creixement. Això permet reduir la quantitat química que s'allibera al medi així com el risc d'exposició per a l'operari perquè evita la fumigació durant la sembra.
Ara bé, també poden ser una "trampa ecològica" per a algunes espècies d'ocells. I és que les llavors sembrades que no queden enterrades durant la sembra queden a l’abast dels ocells granívors que se les mengen, ingerint així grans quantitats d'agroquímics en poc temps.
Segons els impulsors de l'estudi, la majoria d'aquests productes no són mortals però poden afectes les espècies a mitjà termini com ara alteracions importants en el sistema immunitari o en la funció reproductiva.
En el cas de comarques gironines, anualment es cultiven 32.000 hectàrees de cereals (sobretot blat i ordi) i 3.500 hectàrees més de colza. Això representa prop del 40% de la superfície agrícola de la demarcació.
El que es vol amb l'estudi és saber quan llavors queden a l'abast dels ocells, quines espècies se les mengen i quin nivell de substàncies químiques es traspassa a aquests animals.
És per això que es mesurarà la disponibilitat de llavors a la superfície que queden en els camps després de la sembra de colza i cereal en un seguit de finques seleccionades de Vilademuls i Bàscara.
Posteriorment, es comptaran els ocells que visiten els camps en temps de sembra i que s’alimenten de les llavors. Així, se sabrà quines espècies hi són presents i la quantitat. Paral·lelament i per mitjà d’experiments, s’intentarà definir el rol destacat d’altres animals que consumeixen aquestes llavors, com ara les formigues.
A l’estudi, hi col·laboraran pagesos i caçadors de la zona, que facilitaran als estudiosos l’accés a les seves finques agrícoles i l’obtenció d’animals caçats legalment a la zona d’estudi per fer-los anàlisis toxicològiques.
En concret, s’analitzarà la presència de substancies tòxiques procedents de les llavors tractades en continguts estomacals i teixits interns. És el cas del tudó i l’estornell, dues espècies molt comunes en la major part de les zones agrícoles gironines i que s’alimenten regularment als camps sembrats de colza i cereal. Aquestes mostres s’analitzaran al laboratori del grup de l’IREC-CSIC de Ciudad Real, que és un referent a l’Estat en l’estudi d’aquesta problemàtica.
Aquest projecte està impulsat per la Diputació de Girona, l’Obra Social 'la Caixa' i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i és pioner a Catalunya.
A Europa se n'estan fent alguns sobre cultius com la colza. L'objectiu final és conèixer millor la salut ambiental dels agrosistemes i millorar les pràctiques agràries per reduir el seu impacte al medi. Només a l’estat espanyol, es van utilitzar més de 78.000 tones d'ingredients actius en els camps durant el 2014.
