El Departament d’Educació de la Generalitat posarà en marxa una prova pilot per desplegar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà en centres educatius amb funcions de prevenció i acompanyament.
L’objectiu és introduir la figura d’agents integrats com a referents dins la comunitat educativa, en un context que el departament defineix com de creixent complexitat a les aules.
Segons fonts d’Educació, el projecte respon a la necessitat de reforçar el benestar de l’alumnat i del conjunt de la comunitat educativa, una demanda que asseguren que ha estat àmpliament expressada pel món docent.
El pla es desplegarà inicialment en diverses zones educatives, concretament a l’Hospitalet de Llobregat, Vic, l’Alta Ribagorça-Vall d’Aran i Tàrrega, així com en dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell.
El departament argumenta que iniciatives similars ja existeixen en l’àmbit internacional. En aquest sentit, assenyala que, segons l’OCDE, aproximadament la meitat dels països desenvolupats disposen de programes de col·laboració entre escoles i cossos de seguretat amb finalitats preventives i comunitàries. A escala estatal, afegeix, fins a nou comunitats autònomes —com Galícia, Navarra, Andalusia, Madrid o les Illes Balears— ja han implementat projectes d’aquest tipus.
La iniciativa, però, ha generat una oposició contundent entre diverses entitats de la comunitat educativa. Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) han qualificat la proposta de “profundament desencertada” i allunyada de les necessitats reals dels centres. Consideren que les forces de seguretat no tenen un rol educatiu i defensen que els recursos s’haurien de destinar a reforçar els equips socioeducatius.
També la campanya ‘Desmilitaritzem l’Educació’, que agrupa un centenar d’entitats, ha exigit la retirada immediata del pla, denunciant que s’ha impulsat sense consens i alertant d’una “deriva autoritària” que pot vulnerar drets de l’alumnat i contradir els models pedagògics basats en la convivència i la resolució positiva de conflictes.
En la mateixa línia, el sindicat USTEC rebutja la mesura i sosté que els problemes de convivència no es resolen amb presència policial. El sindicat defensa que cal desplegar polítiques educatives i socials estructurals, com el reforç de plantilles, la reducció de ràtios i l’aposta per l’educació inclusiva. “La convivència no es construeix amb policies, sinó amb vincles, equips i temps”, remarquen.
Altres organitzacions sindicals, com Professors de Secundària, també s’hi han mostrat contràries i insisteixen que l’autoritat a l’aula ha de recaure en el docent, no en la policia. Reclamen més suport institucional i protecció jurídica per al professorat davant situacions de conflicte.
Per la seva banda, la CGT alerta que la presència policial pot generar desconfiança, estigmatitzar l’alumnat més vulnerable i incrementar la conflictivitat. El sindicat critica especialment que el pla es focalitzi en centres de màxima complexitat, fet que, al seu parer, transmet la idea que aquest alumnat és percebut com una amenaça.
El desplegament d’aquest pla pilot obre un debat de fons sobre el model de convivència als centres educatius. Mentre el Departament d’Educació defensa la necessitat d’introduir noves eines per abordar la complexitat creixent a les aules, una part significativa de la comunitat educativa reclama reforçar els recursos pedagògics, socials i emocionals com a via prioritària per millorar el clima escolar.
