L'angiografia cerebral que des de fa un any ja es fa a l'hospital Trueta de Girona és una tècnica endovascular per fer estudis diagnòstics.
Consisteix en fer un cateterisme cerebral, cervical o medul·lar de següent manera: primer de tot, s'anestesia de forma local la pell per després introduir un catèter per via engonal (a través de l’artèria femoral) o per l’avantbraç (a través de l’artèria radial), i es navega fins a l’alçada del coll per accedir a les artèries carotídies i a les artèries cerebrals. Amb l’ajuda d’imatges radiològiques i amb líquid de contrast s’obtenen imatges dels vasos, les venes i artèries del cervell.
Els aneurismes, les malformacions i fístules arteriovenoses són una causa freqüent dels ictus hemorràgics en població jove, i el seu diagnòstic i tractament de forma preventiva pot evitar les seqüeles derivades de l’ictus, que poden arribar a ser molt discapacitants i, fins i tot, mortals.
En la majoria dels estudis realitzats, la causa de l’ictus ha estat un "aneurisma cerebral no romput", un tipus de patologia per la qual un comitè d’experts multidisciplinari indica la conveniència o no del tractament amb anestèsia general per prevenir el trencament, que derivaria en una hemorràgia cerebral o subaracnoïdal.
Les angiografies diagnòstiques es duen a terme en una sala equipada per fer neuroradiologia intervencionista a càrrec de professionals específicament formats, tant del Servei de Neurologia com del Servei de Radiologia, que gestiona l’Institut de Diagnòstic per la Imatge.
L’equip està integrat per un metge del Servei de Neurologia, especialitzat en neuroradiologia intervencionista, i per personal d´infermeria del Servei de Radiodiagnòstic, amb formació específica.
Mikel Terceño, professional de medicina neurointervencionista de l'hospital Trueta, explica que "el neurointervencionisme és una especialitat que comporta una formació específica completa d’almenys 18 o 24 mesos. S’estableix un mínim de procediments diagnòstics i terapèutics per considerar que el professional és capaç de desenvolupar aquesta tècnica".
Fa un any, als pacients a qui s'havia de fer aquesta prova se'ls derivava a centres de Barcelona i, posteriorment, s'’ls retornava al Trueta. El fet que ja es puguin dur a terme angiografies cerebrals i medul·lars a l'hospital gironí ha estalviat la derivació d’aquests 123 pacients.
Durant aquests dotze mesos, l’equip de Neurointervencionisme també ha implantat 4 stents carotidis en malalts amb estenosis carotídies, un tractament intravascular que evita que es produeixi un ictus isquèmic.
Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Els ictus poden ser de dos tipus: hemorràgics, quan hi ha el trencament d’una artèria, o isquèmics, quan es produeix una oclusió d’una artèria. A la Regió de Girona s’estima que cada any 1.700 persones pateixen un infart cerebral o ictus isquèmic, que representen el 80 % dels ictus totals. L’atenció de l’ictus isquèmic en fase aguda pot requerir tractament fibrinolític, tractament endovascular i fins i tot ingrés en una unitat d’ictus.
El Servei de Neurologia del Trueta atén més de 1.000 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus entre 500 i 600 pacients. Un 70 % d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos.
Els símptomes d'un probable ictus i la sol·licitud d'ajuda sanitària de forma immediata trucant al 061 són la pèrdua de força o de sensibilitat de manera sobtada a la cara, un braç i/o una cama d’un costat del cos; la pèrdua sobtada de visió d’un ull; la dificultat per parlar o entendre, i un intens i sobtat mal de cap. Només el 50 % dels pacients arriben a l’Hospital dins de les primeres sis hores des de l’inici de l’afectació.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. A l'estat espanyol és la primera causa de mortalitat entre les dones i representa el principal motiu d’incapacitat, ja que la majoria de pacients pateix seqüeles que, en el 40 % dels casos, els inhabiliten per fer les seves activitats quotidianes.
Cal tenir present que un de cada sis ictus ocorren en persones joves. Des dels punts de vista sanitari i econòmic, l’ictus és una afectació de primera magnitud. Representa el 70 % del total d’ingressos de caràcter neurològic i suposa al voltant d’un 5 % de la despesa sanitària. No obstant això, la mortalitat ha disminuït en els darrers anys gràcies als treballs de prevenció i detecció precoç així com a les millores en l'atenció hospitalària.
