La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha advertit dels riscos per a la salut les “tendències virals” que popularitzen llevar-se a les 5 de la matinada.
L’entitat ha carregat “contra els consells de les xarxes socials, influencers i gurus de la productivitat” per difondre un “suposat estàndard d’èxit” el fet de “guanyar hores al dia”.
La SEN ha reblat que “no només manca de base científica, sinó que pot tenir conseqüències negatives” per l’impacte en el son.
L’organisme ha detallat, amb dades pròpies, que més del 48% de la població adulta de l’Estat “no té un son de qualitat”, i sobre un 20% pateix insomni crònic. Per això, recomanar “rutines de son restrictives” pot agreujar encara més aquest problema de salut.
Els neuròlegs han explicat que la “privació” d’hores de son a més de tenir efectes sobre “l’energia diària”, també “afecta de forma directa a la regulació metabòlica, el sistema immunitari, l’estabilitat emocional i els processos neurocognitius”.
La SEN ha afirmat que diversos estudis “han demostrat que dormir menys de sis hores diàries de forma habitual augmenta fins a un 30% el risc de deteriorament cognitiu”. A la vegada, ha assenyalat que va relacionat amb “un risc més elevat de malalties neurològiques i neurodegeneratives” com ara l’Alzheimer. Però també, ha continuat, “incrementa el risc cardiovascular, afavoreix la resistència a la insulina i contribueix a un augment de pes”.
D’altra banda, l’organització ha apuntat que el 50% de la ciutadania presenta “un cronotip estàndard, mentre que la resta es distribueix entre perfils més matiners i més vespertins”. És a dir, la predisposició biològica que determina que algunes persones siguin més matinadores que d’altres. Un patró que ve marcat “en gran manera per factors genètics” i, d’aquesta manera, “forçar aquests canvis bruscs” pot traduir-se amb “insomni, menor qualitat del son i conseqüències sobre la salut mental i cognitiva”.
Per tot plegat, els neuròlegs han assegurat que és “anar en contra del rellotge biològic” i, encara que “no existeixen rutines universals”, han descartat que “hàbits basats en tendències virals pot ser contraproduent si no s’adapten a les característiques individuals”. Han insistit que davant qualsevol dificultat hi hagi “un enfocament mèdic especialitzat”.
