Metges de Catalunya indica que la majoria dels especialistes de 38 serveis de diversos hospitals han decidit deixar de fer activitat extra a partir del juny com a mesura de pressió davant la sobrecàrrega laboral.
Entre els que ja han comunicat que se sumen a la campanya ‘Ni un minut més’, hi ha sobretot serveis d’Anestesiologia d’hospitals com Bellvitge, Vall d’Hebron, Sant Pau, el Mar, Parc Taulí, Germans Trias i Pujol o el Josep Trueta de Girona.
Segons el sindicat es preveu que la llista d’adhesions encara s’ampliï, també amb centres d’atenció primària.
El secretari general de l’organització, Xavier Lleonart, ha qualificat d’ “èxit absolut” la resposta a la campanya. “Els metges han dit ‘prou’ perquè no estan disposats a seguir aguantant el sistema amb el seu sobreesforç”, ha afirmat.
El secretari general ha assenyalat que hi ha especialistes que poden arribar a fer al cap de l’any, entre l’activitat ordinària, les guàrdies i les peonades, 3.000 hores laborals, que representen prop del doble del còmput anual d’una jornada a temps complet. “Estem parlant d’un sobreesforç que és inhumà”, ha alertat.
El sindicat calcula que l’activitat extraordinària, o peonades, pot representar pràcticament un 30% de l'activitat assistencial, tot i que puntualitza que no disposa de dades oficials. En aquest sentit, Lleonart ha advertit que aturar aquest terç de l’activitat assistencial d’alguns serveis “pot representar un greu problema per al departament” i ha recalcat que el problema no el crea Metges de Catalunya amb la iniciativa. “És un monstre que ha creat l'administració infradotant de professionals al sistema”, ha recriminat.
La campanya s’emmarca en les mobilitzacions dels metges per demanar millores al Departament de Salut davant la sobrecàrrega laboral i per recuperar la qualitat assistencial, amb onze jornades de vaga que el sindicat ha convocat des de la tardor. Metges de Catalunya preveu una nova jornada de vaga el juny -encara no n’han concretat el dia-, però també ha impulsat aquesta altra mesura de pressió davant l’“immobilisme” que retreuen al Departament de Salut a l’hora d’asseure’s a negociar.
El col·lectiu, a més, protesta a nivell estatal, amb aturades d’una setmana al mes des del febrer per rebutjar el nou Estatut Marc de la sanitat i reclamar un conveni mèdic propi al Ministeri de Sanitat.
Metges de Catalunya ha presentat aquest dijous una anàlisi de les llistes d’espera, que ha elaborat a partir de les dades obertes del Servei Català de la Salut (CatSalut). El sindicat recull que les operacions amb termini màxim garantit -el temps d’espera màxim legal-, com són les oncològiques o de cirurgia cardíaca, compleixen l’espera de 45, 60 o 90 dies -segons la intervenció-, excepte casos molt concrets.
També es troben dins el temps d’espera garantit de 180 dies els procediments de cataracta, pròtesi de genoll i de maluc i les reconstruccions mamàries diferides primàries, si bé en aquest darrer cas l’espera ha augmentat de 111 a 126 dies en un any, segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, que alerta d’un “empitjorament” en les llistes d’espera.
Pel que fa a les proves diagnòstiques, n’hi ha diverses que superen el termini de referència -en aquest cas, és un objectiu orientatiu, recomanat-, i que és de 30 dies si la prioritat és preferent i 90 si és ordinària. Segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, també hi ha retards en les primeres visites a l’especialista. A més, el sindicat alerta de diferències entre regions sanitàries i destaca el cas de la metropolitana nord, que també és la que té més població.
L’autor de l’informe i vicepresident del sindicat, Josep Maria Serra, ha atribuït la situació de les llistes d’espera a una manca de planificació “eficient a mitjà i a llarg termini” per garantir uns serveis sanitaris de qualitat.
El sindicat també ha retret al Departament de Salut que remeti a les dades sobre les llistes d’espera que es poden consultar de forma oberta a la web i que des de fa uns anys ja no faci rodes de premsa per donar explicacions i retre comptes davant els ciutadans, com sí que havia fet anteriorment.