El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat que el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) és l'estratègia per contribuir, des de Catalunya, en la reindustrialització d'Europa: "Europa s'ha adormit i el que hem de fer és forçar la pota industrial".
Per això, el Pacte incrementa en un 56% la capacitat i la dotació econòmica passant de 3.500 milions d'euros de l'antic pacte a 5.000.
Durant la presentació del Pacte, el conseller ha destacat que l'economia de les comarques gironines es consolida com un dels motors industrials "més dinàmics" del país, amb una indústria que representa prop del 20% del Valor Afegit Brut. Aquest dinamisme també es reflecteix en la capacitat exportadora del territori, que encadena 16 anys consecutius de rècords i que el 2025 es va apropar als 8.600 milions d’euros.
De cara al futur, Sàmper ha exposat que l'estratègia per impulsar la indústria a les comarques gironines gira al voltant de cinc eixos. El primer, potenciar la capacitat d'internacionalització de les empreses perquè puguin més facilitats per anar als mercats exteriors, tant per vendre com per generar-hi filials.
També és cabdal per aconseguir-ho apostar pel "node logístic" de la demarcació, i això passa, segons Sàmper, per desplegar els polígons dels Logis Empordà i de l'entorn de l'aeroport de Girona perquè el Pacte posa l'accent en la necessitat de millorar la capacitat logística de Catalunya promovent la intermodalitat a través el desenvolupament de corredors logístics estratègics.
Concretament, a la demarcació de Girona, el PNI preveu la redacció dels plans directors urbanístics del Logis Empordà, amb una superfície de 60 hectàrees i un pressupost de 5,3 milions d’euros, i el de l’entorn de l’aeroport de Girona, que abasta més de 100 hectàrees.
Els dos pols logístics compten amb Plans Directors Urbanístics (PDU), com a eines per agilitar-ne el desenvolupament.
El conseller ha admès que la necessitat de tenir una tramitació "més àgil, més ràpida" evidencia que no es poden desplegar a través d'una tramitació administrativa i urbanística senzilla. "Quan s'impulsa a través d'un PDU vol dir, efectivament, que ja anem tard, però que precisament es vol revertir aquesta tardança", ha afegit.
En aquest sentit, ha recordat que el Departament que capitaneja i el de Territori van rubricar un acord a través del qual Empresa i Treball fixa prioritats per a la indústria i les empreses per "potenciar aquells plans i aquelles inversions que són més importants".
A banda del node logístic, ha situat com a tercer eix del PNI a les comarques gironines les inversions per fer front a les futures sequeres. "Ara sembla que no tornaran, però hem de preveure que la indústria, com un dels sectors que més consum d'aigua té, compti amb les dotacions d'aigua d'abastament, a través de dessalinitzadores, plantes per regenerar aigua o recuperació d'aqüífers", ha dit.
El quart eix del pla per a Girona gira al voltant del pla cofinançat per l'Ajuntament de Girona i l'Institut Català de Finances amb la voluntat de fer créixer les empreses fent-les més competitives i, per tant, amb més "capacitat de resistència".
Finalment, el pacte preveu accions per donar embranzida a sectors econòmics que piloten l'economia gironina, com l'alimentari, el suro, la metal·lúrgia o la maquinària. "El que hem de fer és aprofitar-nos de totes les accions que hi ha previstes al Pacte i les comarques gironines s'han de veure molt beneficiades", ha conclòs el conseller.
