Els fertilitzants creats amb productes de sanejament ecològic reciclats són tan efectius com els productes convencionals fets amb minerals. Així ho demostra un estudi participat per la Universitat de Girona (UdG).
A l'estudi es detalla que l'agricultura depèn de nutrients com ara el fòsfor, el nitrogen o el potassi, productes que cada vegada són més cars o estan més limitats d'extreure. Per contra, els sistemes de sanejament ROSS permeten recuperar aquest tipus de nutrients dels excrements humans que s'han recollit de manera separada i sense diluir-los en aigua.
L'estudi ha analitzat 13 tipus de fertilitzants reciclats i tots ells apunten a uns resultats similars als de les categories minerals, orgànics o organominerals.
La investigadora de la UdG, Moritz Hallana, detalla que aquest estudi permet "reduir la dependència d'importacions en fertilitzants que tenen un cost econòmic molt alt". A més, asseguren que aquestes importacions tenen un impacte en la geopolítica.
A més, la investigadora considera que aquest estudi implica un canvi de mirada sobre els excrements: "cal veure-hi com una oportunitat i no com un residu que ens n'hem de desfer".
Per altra banda, el projecte constata que els fertilitzants reciclats compten amb concentracions de metalls pesats baixes i comparables a les dels fertilitzants convencionals. El que sí que no contempla aquesta recerca és quin impacte tenen alguns contaminants orgànics com ara residus farmacèutics, en aquests productes.
Els investigadors de l’estudi consideren que el marc regulador encara no s’ha adaptat plenament a aquest tipus de productes. Mentre que la recuperació de fòsfor a partir de fangs de depuradora ja disposa de regulació específica, els fertilitzants procedents de sistemes de sanejament orientats als recursos encara no compten amb vies equivalents d’autorització i ús agrícola.
