La Càtedra de Salut i Educació Financera de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Fundació Caixa Enginyers i l'Institut d'Estudis Financers (IEF), ha presentat aquest dilluns el seu primer informe.
Aquest alerta del "perill" de l'ús que fan 2 de cada 3 joves de les xarxes socials com a font principal d'educació financera. "Les xarxes socials informen, però no formen; i a vegades informen malament", ha advertit en una taula rodona el codirector de la Càtedra i professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Josep Lladós.
L'estudi s'ha fet a partir d'una mostra representativa de 3.881 persones, amb l'objectiu d'identificar les desigualtats que queden invisibilitzades i promoure els coneixements financers.
Les xarxes socials són una de les principals fonts d'informació financera entre els joves, però també poden exposar-los a continguts enganyosos, estafes i promeses de guanys ràpids.
La codirectora de la Càtedra i professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Elisabet Ruiz Dotras, ha advertit que aquestes plataformes poden generar una falsa sensació de confiança i afavorir que els usuaris deleguin les seves decisions en terceres persones. Entre els riscos, ha assenyalat els missatges que promouen la idea de fer-se ric ràpidament i que apel·len a la por de quedar-se fora d'una oportunitat, coneguda com a efecte FOMO.
Les persones d'entre 25 i 44 anys són les que presenten una pitjor percepció de la seva salut financera, especialment les que tenen entre 25 i 34 anys. Entre els factors que expliquen aquesta situació hi ha les dificultats d'accés a l'habitatge i les condicions del mercat laboral. Ruiz Dotras ha alertat que els missatges de consum constant que reben a través de les xarxes socials poden agreujar la situació, especialment quan es recorre a l'endeutament per finançar despeses com les vacances.
L'estudi 'Educació i Salut Financera a Espanya 2026' analitza sis dimensions: els coneixements financers, la salut financera, el sentiment de desavantatge econòmic respecte de l'entorn, la influència de la família i les relacions socials, l'autoconfiança a l'hora de prendre decisions i la tolerància al risc.
Un dels principals resultats és la diferència de gairebé 20 punts entre la salut financera objectiva i la subjectiva. La primera, que avalua aspectes com la gestió dels diners, l'endeutament, la planificació i l'estalvi, obté 69,3 punts sobre 100, mentre que la segona, vinculada a la tranquil·litat, la satisfacció i la seguretat econòmica, se situa en 49,6 punts. Aquesta distància evidencia que gestionar correctament les despeses quotidianes no implica necessàriament sentir-se segur econòmicament. De fet, gairebé el 97% de la població afirma que gestiona bé les finances del dia a dia, però només un 14% assegura sentir-se financerament segura.
La capacitat d'estalvi és un dels factors que més condicionen aquesta percepció. Les persones que no poden estalviar obtenen 26,3 punts en salut financera subjectiva, mentre que les que poden reservar regularment més del 10% dels ingressos arriben als 67,3 punts.
Pel que fa als coneixements, l'informe diferencia entre els bàsics, els relacionats amb el deute i el crèdit i els vinculats a l'estalvi i la inversió. Les puntuacions són de 65,4, 67,8 i 62,5 punts, respectivament. Ruiz Dotras ha remarcat que les competències relacionades amb l'estalvi i la inversió són les que obtenen pitjors resultats. També ha apuntat que disposar de més formació pot millorar els comportaments financers, però no elimina les diferències en la manera com les persones perceben la seva situació econòmica.
La bretxa de gènere és un dels resultats que els ponents han considerat més "preocupant". Els homes obtenen, de mitjana, 11 punts més que les dones en coneixements financers, una diferència que es manté fins i tot quan es comparen persones amb el mateix nivell d'estudis, renda o situació laboral. Segons Ruiz Dotras, la distància no es redueix amb l'educació i, a mesura que augmenta el nivell de coneixements, la bretxa fins i tot s'eixampla.
Les diferències també es manifesten en la confiança a l'hora de prendre decisions econòmiques. El 43% dels homes afirma tenir una confiança alta per prendre decisions d'inversió, davant del 29% de les dones. A més, el 39% de les dones se sent financerament vulnerable, en comparació amb el 29% dels homes. La investigació apunta, per tant, que les dones no necessàriament gestionen pitjor els diners, sinó que "se senten menys segures i confien menys en elles mateixes", ha apuntat Ruiz Dotras. Un fet que també es veu a l'hora d'emprendre: "elles emprenen menys perquè no confien tant en les seves capacitats, malgrat estar igual de preparades que els homes", ha explicat.
La presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD) i secretària general del Departament d'Igualtat i Feminisme, Sònia Guerra, ha alertat que les dades reflecteixen una desigualtat estructural: "Les dones fa moltes dècades que gestionen l'economia familiar i fan malabars per arribar a finals de mes, però també sabem que tenen menys ingressos i menys capacitat d'estalviar", ha afirmat. Guerra ha assenyalat que el col·lectiu pateix la "síndrome de la impostora". "Se senten menys capaces, creuen que no ho faran tan bé", ha precisat.
En la mateixa línia, la membre de la Junta de Govern i presidenta de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carme García Jarque, ha expressat la seva preocupació perquè la bretxa de coneixements aparegui ja a partir de l'ESO: "Hem de fer alguna cosa amb això", ha dit. García Jarque ha traslladat que al Col·legi d'Economistes els costa trobar dones que vulguin presentar projectes als fòrums, inclús "a vegades els han dirigit elles i els presenta un home", ha afegit.
La directora de Formació de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Patricia Pérez, ha reclamat més referents femenines en l'àmbit econòmic i financer, perquè les dones tinguin models en què emmirallar-se. A més, ha assenyalat que sovint els productes financers no s'expliquen de manera prou clara i ha defensat que cal facilitar la informació perquè la ciutadania pugui entendre les opcions disponibles i triar amb més facilitat.
A banda de les dones i els joves, l'estudi identifica quatre perfils més que acumulen resultats especialment desfavorables: les llars monoparentals i nombroses, les persones amb rendes baixes, les que no tenen feina i les que viuen en municipis petits.
Durant la presentació, el secretari general del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat, Juli Fernández, ha defensat que l'educació financera és una eina per combatre aquestes desigualtats, millorar l'autonomia de la ciutadania i que permet "preveure els fraus, que cada vegada són més habituals en el món de les finances". Fernández ha explicat que el 2025 la Generalitat va arribar a més de 500 centres educatius amb iniciatives d'educació financera i que ara l'objectiu és ampliar-les a col·lectius més vulnerables.
El president del Grup Caixa Enginyers, Félix Masjuan, ha destacat que la càtedra, creada el 2025, és la primera d'aquestes característiques a escala estatal i que vol generar coneixement sobre la realitat financera de la ciutadania per contribuir a millorar-ne el benestar. Masjuan ha defensat que els coneixements financers no són només una qüestió tècnica, sinó que proporcionen eines per prendre decisions amb més seguretat, i ha remarcat que la salut financera també està vinculada a la tranquil·litat i a la construcció d'una societat més equitativa. Ha definit el primer informe com "una primera contribució" i un punt de partida per continuar investigant i formant.