En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio emissió en directe:

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Rebutjar les galetes digitals no sempre és suficient per evitar que les pàgines web recopilin informació sobre la nostra activitat a Internet. Així ho conclou un estudi elaborat per investigadors de la Universitat de Girona (UdG).

Revela que més de la meitat dels webs analitzats continuen rastrejant els usuaris encara que aquests no hagin donat el seu consentiment.

La recerca posa de manifest una important distància entre el que estableix la legislació europea sobre protecció de dades personals i el funcionament real de les tecnologies de seguiment a Internet. Segons els investigadors, aquesta situació pot convertir el dret dels usuaris a decidir sobre la seva privadesa en una simple "il·lusió".

L'estudi l'han dut a terme David Martínez i Eusebi Calle, del grup de recerca en Comunicacions i Sistemes Distribuïts de la UdG, juntament amb Dolors Canals, investigadora del Departament de Dret Públic. El treball combina l'anàlisi tecnològica i jurídica per determinar fins a quin punt els internautes poden exercir efectivament el seu dret a decidir sobre el rastreig de la seva activitat.

Amb l'ajuda de tècniques d'intel·ligència artificial, els investigadors han identificat mecanismes de seguiment que continuen recopilant informació més enllà de les preferències expressades pels usuaris en els avisos de galetes. Aquestes tecnologies poden obtenir dades sobre els hàbits, els interessos i els comportaments de les persones, sovint amb finalitats publicitàries o d'anàlisi.

La legislació europea, a través del Reglament General de Protecció de Dades i de la normativa sobre privadesa en les comunicacions electròniques, estableix que el consentiment ha de ser lliure, específic, informat i inequívoc. Això implica que els usuaris han de poder decidir expressament quina informació es pot emmagatzemar o consultar als seus dispositius, sense que la seva inacció o l'acceptació d'opcions marcades per defecte es puguin interpretar com un consentiment.

Malgrat aquestes garanties legals, la investigació alerta de l'existència d'un sistema de vigilància digital complex i parcialment opac, en què intervenen diferents tecnologies capaces de recopilar informació sense que els usuaris en siguin plenament conscients.

Els autors remarquen que aquesta manca de correspondència entre la normativa i la realitat tècnica dificulta que les persones puguin saber qui les rastreja, quines dades s'estan recollint i amb quina finalitat. Així, rebutjar les galetes no garanteix necessàriament que es respecti la decisió de preservar la privadesa durant la navegació.