La diagnosi quantitativa i qualitativa s’ha elaborat a partir de les dades de 94 entitats adherides al Portal d'Activitats Educatives de Catalunya, activitum.cat, i a l'Associació Escola-Entorn.
La mostra ha inclòs museus públics, espais naturals, cases de colònies, entitats d'educació científica, entitats mediambientals, teatres, observatoris, universitats, fundacions i associacions de diversa naturalesa.
El treball ha indicat que “les sortides pedagògiques, tallers i colònies escolars representen una eina educativa imprescindible per garantir la igualtat d'oportunitats i l'aprenentatge vivencial de l'alumnat”. Alhora, ha denunciat que a l'inici del curs 2026-2027 el sector ha patit una “paràlisi sense precedents” derivada del “bloqueig de la contractació als centres educatius”.
Segons l'informe, la congelació de les activitats a la xarxa pública ha afectat directament prop del 60% de la base habitual de les entitats, ja que el 59,75% de l'alumnat atès en aquests espais correspon a centres públics, mentre que el 40,25% prové de centres concertats.
Pel que fa a la tipologia de l'oferta educativa afectada, el 70,2% correspon a sortides i tallers puntuals sense pernoctació; el 21,3%, a entitats que ofereixen ambdues modalitats, i el 8,5%, a colònies amb pernoctació.
L'informe ha situat en un 52,23% la caiguda dels ingressos declarats, que ha quantificat en 6,94 milions d'euros. Tanmateix, ha advertit que aquestes pèrdues es podrien elevar fins els 9,65 milions perquè "nombroses entitats encara no han pogut quantificar les pèrdues corresponents al segon i tercer trimestre i d'altres no les han pogut compartir".
El teixit analitzat està format majoritàriament per estructures petites i mitjanes en què les bestretes de tardor financen les despeses fixes de tot l'any. L'estudi ha assenyalat que nombroses entitats es troben amb el “comptador a zero” o amb caigudes de l'activitat superiors al 80% o 90%, que en alguns casos han arribat a situar-se entre el 93% i el 100%. En aquestes circumstàncies, ha situat la capacitat de resistència d'aquestes organitzacions entre un i tres mesos abans del cessament definitiu.
Pel que fa a l'ocupació i les plantilles fixes, el document ha recollit que s'han hagut de tramitar diversos ERO i ERTO, acomiadaments, reduccions de jornades laborals, congelacions salarials i la no cobertura de baixes. També ha alertat de la pèrdua de capital humà qualificat que ha abandonat definitivament el sector educatiu.
En el cas dels monitors i guies eventuals, l'estudi ha apuntat que s'està produint la rescissió de contractes de fixos discontinus i la cancel·lació massiva d'encàrrecs a educadors ambientals, talleristes i divulgadors autònoms. Tot plegat ha comportat l'aturada de l'activitat per a desenes de professionals col·laboradors.
En relació amb els equipaments i les instal·lacions, la diagnosi ha apuntat que diverses cases de colònies i granges escola han hagut de tancar fins al tercer trimestre per reduir les despeses energètiques i de manteniment. També ha assenyalat una caiguda de les compres de material didàctic, alimentació i serveis locals a les comarques rurals.
A més, d'acord amb el treball, diverses entitats s'han vist obligades a demanar préstecs bancaris o a aportar estalvis personals. També ha advertit dels riscos per a les empreses concessionàries de museus i espais públics, així com de l'anul·lació de serveis d'autocar discrecional i la suspensió de funcions escolars contractades a companyies culturals.
Davant l'aturada de les reserves, les entitats han impulsat diferents mesures de contingència que, tanmateix, han resultat insuficients per compensar el pes estructural de l'activitat escolar.
Una de les vies ha estat el trasllat d'activitats als mateixos centres educatius, amb la creació de tallers itinerants a les aules per estalviar a les escoles el cost del transport. Tot i això, l'estudi ha recollit que moltes escoles també han comunicat que no contracten activitats externes dins del recinte escolar.
Una altra de les estratègies ha estat l'impuls d'aliances directes amb les associacions de famílies d'alumnes, a través de campanyes específiques per fomentar sortides fora de l'horari lectiu o durant els caps de setmana, amb iniciatives municipals i museístiques.
Les entitats també han intentat obrir-se a nous públics i al turisme familiar, amb una reorientació de l'oferta cap a visites familiars de cap de setmana, casals, formació d'adults, activitats per a la gent gran i esdeveniments corporatius. L'informe ha assenyalat, però, que aquesta via no és viable per a les organitzacions especialitzades exclusivament en el currículum escolar.
Davant d'aquesta situació, el sector ha traslladat formalment l'informe als departaments d'Educació, d'Empresa i Treball i de Joventut de la Generalitat de Catalunya, als quals ha reclamat actuacions urgents.
En primer lloc, ha demanat un posicionament institucional clar del Departament d'Educació en defensa del caràcter curricular i insubstituïble de les sortides i colònies escolars, amb indicacions clares als currículums i suport als docents per poder-les dur a terme. En segon lloc, ha reclamat línies d'ajut i liquiditat d'emergència, amb subvencions directes i mesures de suport per evitar el tancament d'equipaments, museus, granges escola i petites empreses educatives. Finalment, ha sol·licitat que es constitueixi una taula de treball sectorial.
El Portal d'Activitats Educatives de Catalunya ja va publicar al maig un comunicat en defensa del valor insubstituïble de l'educació en l'entorn, que ha comptat amb l'adhesió de gairebé 400 entitats i professionals, entre els quals hi ha docents i associacions de famílies d'alumnes.