El Parc Natural del Cap de Creus ha registrat la població més alta de corb marí emplomallat de la seva història amb 43 exemplars identificats.
Segons dades del darrer cens d’aus aquàtiques hivernants, elaborat per personal tècnic del parc en coordinació amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, s’han detectat un mínim de 4 parelles nidificants d’aquesta espècie ('Phalacrocorax aristotelis') covant als nius de Cap Norfeu i sector sud del parc, a zones on fins l’any 2018 i 2017 no criava, com són Sa Planassa i la Punta de la Figuera.
Es tracta d’un ocell que a tot Catalunya només cria a zones de litoral rocallosos de l’Empordà i la Selva.
El recompte, fet entre el 4 i el 20 de gener, ha posat de relleu la tendència a la recuperació de les poblacions d’espècies que darrerament anaven a la baixa. És el cas dels gavians argentats ('Larus michahelli's), l’espècie d’au aquàtica més present al parc, amb 1.447 exemplars, prop de 200 més que l’any anterior.
Les xifres mostren una recuperació després de la baixada de fa dos anys, quan la població registrada va arribar a 834 individus. Tot i això, encara està lluny dels 1.843 individus identificats el 2011.
També és nombrosa la població de baldriga mediterrània ('Puffinus yelkouan'), amb 448 exemplars i la baldriga balear ('Puffinus mauretanicus'), amb 70 exemplars.
Pel que fa a espècies difícils de trobar a tot Catalunya, destaca l’observació de tres remena-rocs (Arenaria interpres), la qual cosa confirmaria la tendència d’hivernada de l’espècie a Cap de Creus els darrers anys, únic punt de les comarques gironines i un dels únics a tot Catalunya. També dos exemplars de bec de serra mitjà (Mergus serrator) a Cala Fredosa, i un mussol emigrant (Asio flammeus) a Sa Planassa.
En paral·lel, personal tècnic del parc, amb la col·laboració dels Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura, van elaborar a mitjan gener el IXè cens de duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa.
Durant el cens, es van detectar cinc mascles cantant i es va confirmar la presència de l’espècie a quatre territoris més. D’aquesta manera, la presència del duc és ja una realitat en almenys nou àmbits del parc.
A més, es considera que hi ha tres territoris més on la seva presència és possible, de manera que es podria arribar fins a un total de dotze. Tenint en compte que inclou unes 10.000 ha d'espai terrestre, aquesta xifra representa una de les densitats més grans per a aquesta espècie protegida i d’interès segons la normativa europea.
Aquest cens de duc al parc es va elaborar gràcies a la participació de 75 persones voluntàries.
