A partir de 140 objectes de l'antic Egipte procedents de la col·lecció del British Museum, el CaixaForum de Girona recrea la vida dels faraons.
L'exposició 'Faraó, rei d'Egipte' s'inaugura aquest dimecres 20 de febrer amb la intenció de mostrar com era la vida dels faraons.
La responsable del centre cultural gironí, Ana Colomer, ha destacat que moltes exposicions es centren en "les piràmides i les mòmies". Però Colomer ha remarcat que la mostra que aterra a Girona es centra en "la figura dels faraons en vida" i el seu paper com a sacerdots o militars.
De fet, una de les comissàries de l'exposició, Marie Vandenbeusch, ha destacat que "l'objectiu és entendre qui era un faraó" i descobrir aquesta figura "més enllà del mite" que ells mateixos construïen sobre la seva figura.
Per aquest motiu, la mostra exposa joies, amulets, escultures i pergamins que detallen les diferents facetes dels reis egipcis. Per explicar-ho, l'exposició s'ha distribuït segons diferents temàtiques.
Una de les més importants és veure com aquests reis egipcis "intentaven crear vincles amb els diferents déus de l'antic Egipte", ha destacat Vandenbeusch. Segons la comissària, això els ajudava a justificar la seva descendència divina i mantenir les regnes.
També es mostra com representaven el seu poder a partir d'escultures amb corones, cada una d'elles amb significats diferents. Per exemple, hi havia una doble corona que unia la vermella del Baix Egipte i la blanca de l'Alt Egipte i que representava el control de tot el país sota un sol faraó.
Una altra de les temàtiques clau en aquesta exposició és la vinculació dels faraons amb la religió. Per tal de demostrar-los lleialtat, els reis egipcis ordenaven construir "temples gegants". A l'interior d'aquests temples tan sols hi podien entrar un nombre molt petit de persones, entre elles el faraó. De fet, ell era l'encarregat de fer les cerimònies i les ofrenes més importants, com a sacerdot que era gràcies al seu càrrec.
En principi el faraó havia de fer totes les ofrenes, però segons s'ha pogut demostrar "no era factible" i per això altres sacerdots feien les ofrenes en nom seu. Segons les creences antigues, si es veneraven als déus, es garantia una continuïtat de la dinastia al capdavant del regne i també un futur pròsper per a la seva gent.
En més d'una ocasió, la devoció pels faraons els havia convertit en semidéus, però també hi ha casos en què s'havien profanat els seus temples i escultures. És el cas de la reina Hatshepsut, qui, una vegada morta, va ser esborrada de tots els monuments.
Una altra de les potes de l'exposició és explicar la importància que tenien els palaus reials. Arreu de tot Egipte s'hi feien construir palaus en què s'hi desenvolupava la seva vida quotidiana, però també alguns rituals religiosos. La majoria d'ells estaven construïts amb tovot –un tipus de maó que s'assecava sense coure– en comptes de pedra. Això ha comportat que n'hagin sobreviscut molt pocs fins a l'actualitat.
El que sí que s'ha conservat és el color de les rajoles i part de les pintures que hi havia, a partir de les quals es pot intuir la grandesa de les instal·lacions. Vandenbeusch ha afirmat que es tractaven de cases "molt luxoses".
L'exposició 'Faraó, rei d'Egipte' es podrà visitar fins el 25 d'agost i representa la primera col·laboració entre el centre gironí i el British Museum. De tota manera, la mostra ja ha passat per altres CaixaForum de l'estat espanyol com ara Barcelona o Madrid.
La responsable del CaixaForum Girona, Ana Colomer, preveu que aquesta exposició sigui "tot un èxit", ja que aquest món genera molt d'interès a la població gironina. De fet, l'activitat que fins a dia d'avui ha registrat més afluència de gent a aquest equipament cultural ha estat una exposició sobre mòmies egípcies que es va fer el 2014 amb més de 75.000 visitants.
