La millora de les condicions laborals és el principal eix d'acció que s'ha marcat la xarxa Tràmec de cara als propers anys.
Aquesta associació està liderada pel Consell Comarcal del Baix Empordà però compta amb 44 membres més, entre ells els mateixos productors agrícoles, ajuntaments de la zona, el Departament d'Agricultura, els sindicats, la Universitat de Girona o la confraria de pescadors de Palamós.
Si bé ja fa anys que aquesta xarxa funciona per potenciar la indústria agroalimentària de la comarca, ara s'han fixat l'objectiu d'"incorporar la mirada dels treballadors" per tal de poder millorar les seves condicions laborals. Així ho ha detallat el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català.
Per fer-ho, Comissions Obreres s'ha sumat en aquest projecte, en què ha remarcat el problema que comporta la temporalitat de les explotacions agrícoles. Això comporta una inestabilitat del sector que caldria corregir. El secretari general del sindicat a Girona, Bartomeu Compte, ha proposat que "les administracions apostin per les empreses que fan bé la seva feina", que són aquelles que contracten a jornada completa els treballadors "amb el màxim període de temps possible".
Tot i així, Compta ha afirmat que són "conscients de la temporalitat del sector", però cal intentar fomentar aquesta estabilitat laboral. A més, Compte també ha felicitat a les empreses perquè la contractació dels temporers al Baix Empordà "és millor que en altres llocs" de Catalunya i de l'estat espanyol.
La millora dels salaris és un altre dels punts que més destaca en la llista de propostes que ha fet arribar el sindicat a la xarxa. De tota manera, el tècnic de la xarxa, Francesc Galí ha avançat que engegarà "taules de debat" amb els membres de la xarxa. "Abans d'impulsar noves polítiques, volem preguntar", ha reblat Galí.
De tota manera, des de la xarxa han apuntat cap a un altre repte per començar a millorar la situació dels productors, que passa per acabar amb " la imatge estereotipada" que té la societat sobre la figura dels pagesos i pescadors. La directora dels serveis territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona, Elisabet Sànchez, ha recordat que "hi ha químics que porten explotacions ramaderes" i treballar en una granja no comporta "fer pudor de fems" tot el dia.
Per aconseguir revertir aquesta imatge, la xarxa Tràmec té sobre la taula una mesura que han proposat alguns dels cuiners de la comarca. Es tracta d'una acció en què els xefs més reconeguts del Baix Empordà prepararan plats amb els productes locals del territori i que els encarregats de servir-los a la taula seran els mateixos productors. D'aquesta manera, la gent coneixeria de primera mà la "imatge real" d'un pagès o un pescador, ha detallat Galí.
De fet, diferents membres de la xarxa troben molt paradoxal que cada vegada hi ha "més consumidors que es preocupen pel benestar dels animals que consumeixen" però "ningú es fixa en el benestar del granger". Així ho ha detallat Carme Carretero, directora del Campus d'Alimentació i Gastronomia de la UdG, que també forma part de la xarxa.
Per altra banda, Elisabet Sànchez també ha remarcat la importància de centrar-se en potenciar les dones que estan al capdavant d'explotacions agrícoles i ramaderes. Segons la directora dels serveis territorials, "la dona ha quedat totalment invisibilitzada" en el sector primari durant molts anys.
Ara, ja hi ha dues associacions de dones productores i Sànchez ha detallat que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació vol potenciar-les. D'aquesta manera, Sànchez vol descobrir que hi ha dones que poden estar al capdavant de granges, explotacions agrícoles i flotes pesqueres.
La xarxa Tràmec ha elaborat una diagnosi del sector primari a la comarca en què destaquen el descens de produccions agràries en cinc anys al Baix Empordà. Concretament de les 749 que hi havia el 2011, el 2016 en quedaven tan sols 659.
Diferents membres de la xarxa Tràmec culpen aquesta davallada a la reducció de la renda agrària, que entre el 2004 i el 2014 ha baixat un 15%. A més, han culpat a la manca de relleu generacional com un altre dels motius per aquesta reducció en el nombre de granges.
Per contra, han destacat que els consumidors cada vegada busquen més productes de proximitat i això pot comportar oportunitats de futur per als productors. A més, el fet que els cuiners de la comarca utilitzin els productes locals també ajuda a donar valor al sector primari.
Qui de moment compta amb una situació estabilitzada són els pescadors. Actualment hi ha una flota pesquera de 92 embarcacions al Baix Empordà, repartides en tres ports diferents: l'Estartit (12), Palamós (64) i Sant Feliu de Guíxols (16). Segons el Consell Comarcal, aquesta xifra s'ha mantingut en els últims anys i també ha conservat els treballadors. Els membres de la xarxa han apostat per mantenir aquesta estabilitat i potenciar altres productes de qualitat del litoral gironí, més enllà de la marca de la gamba de Palamós.
