El claustre de la Universitat de Girona ha escollit que el centre s'especialitzi en la combinació de coneixements humanistes i tecnològics en els propers deu anys.
Els avenços tecnològics canvien la vida de la societat a tots els nivells. Aquests canvis es preveu que encara siguin més importants de cara als propers anys.
Per aquest motiu, la Universitat de Girona ha apostat per preveure alguns dels canvis i preparar a tots els estudiants per un futur en què hi hagi una "combinació d'intel·ligències", entre la humana i l'artificial.
El rector de la universitat, Quim Salvi, ha detallat que es tracta d'un eix estratègic que preveu "potenciar les col·laboracions entre deganats i departaments" a l'hora de crear nous grups de recerca, així com també adaptar la formació dels diferents graus per al futur "disruptiu" que vindrà.
Salvi ha defensat que en els propers anys "les professions canviaran" i per això volen començar a treballar per tal que els graduats de tots els àmbits de la UdG ja hi estiguin preparats. "Hi ha canvis als quals hem de fer front que els veiem passar per davant", ha argumentat Salvi. A més, el rector ha recordat que aquestes evolucions no trastoquen exclusivament el món tecnològic, sinó que també "afecten a la medicina, a les humanitats i a tot arreu".
En aquest sentit, el rector ha posat d'exemple que els humanistes també utilitzen Google per buscar continguts a Internet, i aquest és un canvi que ha afectat a la seva professió tot i no provenir del seu camp.
El nou pla estratègic es centra, sobretot, en la introducció de la intel·ligència artificial en tots els àmbits. Ara s'haurà de crear una comissió que acabi concretant com s'aplicarà aquest pla estratègic per arribar als objectius fixats de cara al 2030.
De tota manera, des de la universitat han apuntat que la idea é, per exemple, permetre que els estudiants de dret puguin treballar sobre els drets laborals que poden tenir els robots o un estudiant de medicina aprengui a treure'n tot el profit de la intel·ligència artificial a l'hora de diagnosticar malalties als seus pacients.
El claustre de la UdG havia d'escollir un eix central per al pla estratègic d'entre tres propostes presentades: la suma d'intel·ligències (la proposta guanyadora amb 51 vots a favor), el desenvolupament sostenible i el talent emprenedor. En el cas del segon eix, ha aconseguit 46 vots a favor. Per això, el claustre ha optat per incorporar algunes de les propostes dins del pla estratègic.
De fet, Salvi ha assegurat que qualsevol acció que es faci en la universitat "ha de tenir aquest compromís social i sostenible". El rector ha recordat que la UdG és una de les universitats més compromeses amb la sostenibilitat del món, tan en el respecte al medi ambient, com en la lluita social. Per això ha garantit que les accions concretes del pla estratègic aniran en consonància als disset objectius per al desenvolupament sostenible que van elaborar les Nacions Unides.
Pel que fa al tercer eix, s'ha descartat perquè ha aconseguit 21 vots favorables i 65 en contra.
El pla estratègic 2030 aprovat aquest dijous en el claustre és un dels plans a mitjà termini més llargs que ha aprovat mai la Universitat de Girona. Fins ara, solien ser de quatre anys. El rector ha remarcat la importància d'aquest pas perquè involucrarà a "més d'un mandat" del rectorat.
Salvi s'ha mostrat satisfet de la participació per part de la comunitat universitària al llarg de l'elaboració de les tres propostes. A més, el rector ha destacat que durant el claustre hi ha hagut un "debat fluid" que ha demostrat un "interès i compromís" per defensar aquest projecte.
