L'agost del 1938 el règim franquista va decretar que els diners emesos per la República a partir del cop d'estat del 18 de juliol del 36 eren il·legals.
"El que van fer va ser invalidar el que ells anomenaven com 'dinero rojo' o 'dinero del enemigo' i així van anul·lar de cop una part de la riquesa de la població", explica l'historiador Narcís Castells que, juntament amb el despatx d'advocats Delso Quintana i l'ajuntament, fa més de dos anys que investiga l'espoli.
Això va obligar tant els particulars com les administracions o entitats a entregar tota la moneda republicana i portar-la al Banc d'Espanya. "Mentre que la moneda anterior al cop d'estat es va canviar, la posterior es va confiscar i va desaparèixer", detalla Castells.
Segons l'historiador, aquesta va ser una "decisió de guerra" del règim franquista que va repercutir directament en la població. "L'economia està destruïda i, en un context de postguerra i de racionament, la pèrdua patrimonial va ser terrible, és com esborrar per decret una part dels diners de la gent, que s'ha d'espavilar per sobreviure", concreta. Per això, Narcís Castells assegura que és sorprenent que aquest episodi de les acaballes de la Guerra Civil hagi quedat, fins ara, en un segon pla.
El règim va organitzar la recollida de tot el paper moneda il·legalitzat i, en aquelles poblacions petites o mitjans amb dificultats per anar fins al Banc d'Espanya més proper, van ser els ajuntaments franquistes els encarregats de recollir els diners. A les comarques gironines, per ordre del governador civil Francisco de Correa Véglisson, entre l'abril i el juliol del 39 els ajuntaments van entregar els diners "a fons perdut i sense cap compensació" a canvi d'un rebut "que mai va ser integrat".
El fet que fossin els ajuntaments els encarregats de fer aquest tràmit fa que avui en dia constin els rebuts dels diners espoliats. L'historiador detalla que, després de dos anys d'investigació, tenen constància o indicis de situacions semblants a una trentena d'ajuntaments de les comarques gironines i uns noranta arreu de Catalunya. "Segurament és només la punta de l'iceberg i cal investigar més", indica.
Un dels ajuntaments que té més ben documentada la confiscació és Sant Julià de Ramis. L'alcalde de la població, Marc Puigtió, subratlla que hi ha un llistat amb el nom de cada família, entitat i administració de la població, quants diners va entregar cadascú i compten, també, amb dos rebuts dels diners es van dipositar al Banc d'Espanya. En total, van entregar 818.784,50 pessetes pertanyents a 134 veïns del poble que, segons peritatge expert, equivaldria actualment a 11,5 milions d'euros.
Per això, de la mà del despatx d'advocats Delso Quintana, han acordat portar l'estat espanyol als tribunals per intentar recuperar aquests diners. Puigtió ha afirmat que serà un procés "lent, llarg i difícil" però sosté que ha de servir per aconseguir una compensació i restituir la memòria històrica.
El ple extraordinari d'aquest dilluns, aprova una moció que acorda iniciar els tràmits legals necessaris per "rescabalar" els diners decomissats. El text subratlla que és "de justícia" que l'ajuntament iniciï el litigi "per retornar la dignitat" a les famílies. "És un bon moment per fer-ho ara perquè fa 80 anys de la Guerra Civil", ha indicat Puigtió que afegeix que arribaran "fins on calgui".
El portaveu del bufet Delso Quintana, Antoni Quintana exposa que, d'entrada, faran una reclamació patrimonial al Consell de Ministres. A partir d'aquí, com que segurament la resposta serà negativa, serà quan interposaran recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem.
No és la primera vegada que a l'estat espanyol s'impulsa una iniciativa d'aquest tipus. Un grup de particulars ja va recórrer als tribunals però el 2017 una sentència va desestimar la demanda al·legant que el cas estava prescrit.
Per això, Quintana ja avança que tenen les esperances posades al Tribunal Europeu de Dret Humans. "El que volem és arribar com més aviat millor a Estrasburg perquè pensem que allà és on tindrà lloc el debat i creiem que la prescripció no serà tal", ha afirmat l'advocat.
"Ja toca que li traiem la pols a aquest tema en aquest país", ha destacat Quintana que recalca que el despatx no es mou per motius econòmics sinó que l'objectiu és "recuperar la memòria històrica". El portaveu de Delso Quintana diu que, en definitiva, l'espoli de la moneda republicana "va ser una arma de guerra per empobrir de cop el sistema econòmic".
L'alcalde ha destacat que la intenció de l'ajuntament, si aconsegueixen recuperar els diners, és retornar-los a les famílies si és possible o destinar-los a fer un espai al poble que recordi què va suposar la Guerra Civil per als veïns.
