El jutjat d'instrucció 4 de la Bisbal d'Empordà investiga l'activista, veí de Palafrugell, per incitació a l'odi i atemptat a l'autoritat.
La policia espanyola va detenir Carles Ruiz a casa seva a principis d'agost i el va traslladar a la comissaria barcelonina de la Verneda, on es va acollir al seu dret a no declarar i va sortir en llibertat unes hores després.
El van arrestar per formar part d'un grup de persones convocades pel CDR que el 28 de juliol es van concentrar a les portes d'un restaurant de Mont-ras on sopava el magistrat Llarena, que ha instruït la causa contra els líders independentistes, amb una vintena d'acompanyants, entre ells l'aleshores líder del PP a Barcelona Alberto Fernández Díaz.
El CDR va acostar-se fins a les portes del local cridant proclames com "Els carrers seran sempre nostres" o "Benvinguts a l'Empordà" i finalment el magistrat del Tribunal Suprem va abandonar el restaurat escortat pels agents de la policia espanyola.
L'atestat de la policia espanyola ha arribat al jutjat d'instrucció 4 de la Bisbal d'Empordà, que va obrir una investigació i aquest dimarts ha citat a declarar l'activista com a investigat per delicte d'incitació a l'odi i atemptat a l'autoritat.
"No hem declarat, no hem volgut entrar en diàleg sobre uns fets absurds que no són il·lícits, només hem vingut per dir que exercíem el dret a la llibertat d'expressió", ha explicat el seu advocat, David Aranda. L'activista no ha respost a cap pregunta.
El lletrat avança que demanaran l'arxiu del cas perquè considera que l'acció està emparada per un dret fonamental i no es pot aplicar el Codi Penal. "Ningú agredeix cap autoritat com es veu als vídeos i tampoc és delicte d'incitació a l'odi perquè és per protegir minories ètniques, ideològiques i religioses", ha afirmat Aranda que subratlla que els jutges són funcionaris i no cap minoria a protegir.
"En Carles va anar fins allà a expressar una opinió i manifestar que està en contra del que feia Llarena", concreta Aranda que critica que la policia espanyola obrís una investigació que, fins i tot, ha estat uns mesos sota secret de sumari.
"Donàvem per fet que s'havia arxivat però vam descobrir que havien declarat la causa secreta per demanar informació de geolocalització de mòbils o rastreig de xarxes socials, una investigació desproporcionada i absurda per uns fets que no deixen de ser un exercici de llibertat d'expressió", ha afirmat l'advocat.
Segons el lletrat, "ningú va colpejar el cotxe i encara que ho haguessin fet, era un exercici legítim". Per això, l'advocat confia que el jutjat dicti el sobreseïment del cas perquè considera que la justícia ha de donar especial cobertura a totes aquelles opinions legítimes contràries als poders públics. "Allà on cal protegir la llibertat d'expressió és en els casos que a l'Estat li fan més mal, i aquest és un argument que Estrasburg diu des de fa molts anys", ha dit Aranda en referència a sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Una trentena de persones s'han concentrat a les portes dels jutjats per donar suport a l'encausat en el marc de la campanya 'Cridar no és cap delicte' i en defensa de la llibertat d'expressar opinions.
