SOS Costa Brava, que agrupa una trentena d'entitats ecologistes, ha portat avui la seva reivindicació al Parlament de Catalunya.
Els seus representants han comparegut davant la Comissió de Territori per reclamar a la Cambra que freni els projectes urbanístics que s'han reactivat en els darrers mesos arreu del litoral gironí.
"Mentre per una banda s'està intentant promoure la Costa Brava com a reserva de la biosfera, per l'altra ens trobem davant d'aquesta insensatesa paisatgística", ha criticat el representant dels Naturalistes de Girona, Sergi Nuss.
Durant la seva intervenció, Nuss també ha lamentat que sigui la societat civil qui hagi de fer la feina que hauria pertocat a l'Administració, alertant que, si no es "posa seny", els diferents planejaments permetrien construir fins a 35.000 habitatges més arreu de la Costa Brava.
"Quan semblàvem que n'havíem après de la crisi, ha tornat a treure el cap el poder econòmic i l'urbanisme s'ha rellançat cap a un client internacional que pot pagar luxe i que no té res a veure amb el territori", ha afirmat el portaveu de SOS Costa Brava. "Us demanem que ens ajudeu a salvar-la", ha afegit l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot, interpel·lant directament els parlamentaris.
L'advocat ha recordat que, d'ençà que la plataforma es va constituir l'agost de l'any passat, ja s'han detectat fins a divuit projectes urbanístics que amenacen el litoral gironí. "La Costa Brava és el Titanic, i aquests projectes són només la punta visible de l'iceberg", ha alertat de Ribot, dient que els planejaments vigents permetrien convertir en urbanitzables fins a 250 sectors que actualment són bosc.
"Si això no es modifica i es desclassifiquen, la Costa Brava perdrà la seva identitat i col·lapsarà", ha assegurat. Per això, l'advocat de SOS Costa Brava ha reclamat a la Generalitat que creï un organisme públic – un "conservatori del litoral"- que compri terrenys situats a la costa i els preservi.
De Ribot ha recordat que, de la mateixa manera que existeix l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que compra terrenys per promoure polígons industrials, l'objectiu d'aquest futur organisme seria impulsar "la preservació del territori". Assegura que la seva creació tindria encaix dins la futura Llei d'Ordenació del Territori i ha dit que, de fet, la proposta no és nova. A França ja existeix un institut com el que SOS Costa Brava proposa crear ara, que ha arribat a comprar "fins al 30% de la costa" per protegir-la.
L'advocat ha avançat, a més, que aquest conservatori del litoral es podria nodrir amb part dels diners que es recapten de la taxa turística, que podrien destinar-se a adquirir terrenys (o, si calgués, a assumir possibles indemnitzacions als promotors).
"Només al 2016 es van recaptar fins a 8,5 MEUR amb la taxa turística; i actualment aquests diners es destinen a fer promoció, però la Costa Brava això no ho necessita", ha dit Sergi Nuss, recordant que ja hi ha altres recursos per impulsar la destinació (per exemple, els que hi destina el Patronat de Turisme). El portaveu dels Naturalistes, a més, ha afegit que a dia d'avui "només el 0,1% del pressupost de tota la Generalitat es destina a conservació del litoral" i que "ja toca començar a veure que el territori té més valor que aquell que no sigui edificar-lo".
Davant la Comissió de Territori, la plataforma SOS Costa Brava també ha instat el Govern a modificar el planejament urbanístic que impera a la Costa Brava. "No és coherent, ni racional, ni sostenible, seguir urbanitzant per crear segons residències que només s'ocupen un mes durant tot l'any; aquest és un model obsolet", ha dit Eduard de Ribot.
L'advocat ha agraït a la Generalitat que hagi dictat les dues moratòries urbanístiques i que hagi tirat endavant el pla director de revisió dels sòls no sostenibles al litoral gironí. Però ha lamentat que hi hagi casos "gravíssims" –com el de Sa Guarda a Cadaqués- que hagin escapat de la moratòria i ha dit, obertament, que el pla director "és insuficient".
"Ens preocupa especialment quin serà el seu contingut final", ha exposat l'advocat de SOS Costa Brava. I en aquest sentit, en nom de la plataforma, ha reclamat que el document "revisi" tots aquells sòls que encara no s'han urbanitzat i que "els desclassifiqui de manera massiva". "L'avanç del pla contempla 165 sectors, però nosaltres volem que s'estengui arreu", ha subratllat.
Durant la seva intervenció, De Ribot ha explicat que els divuit projectes que s'han reactivat a la Costa Brava suposen "un greu impacte ambiental". I entre aquests ha esmentat, explícitament, els de Sa Guarda a Cadaqués (que suma 104 habitatges i un hotel), els de l'entorn de la platja de Pals (amb més de 1.000 habitatges) o els del paratge de Cap Roig a Calella de Palafrugell (amb un auditori semisoterrat i dues edificacions al voltant del castell).
Sobretot, però, l'advocat ha fet incís en la situació que viu Begur. De tot el llistat de projectes que ha esmentat, tres feien referència a aquest municipi del Baix Empordà: els de la cala d'Aiguafreda (206 habitatges i tres hotels), el cas "escandalós" de l'antiga pedrera de S'Antiga (24 habitatges) o els 33 xalets de luxe que es projecten a Aiguaxelida.
"Ens trobem que, sumant aquests projectes i d'altres, es podrien arribar a aixecar més de 1.700 habitatges i sis nous hotel en un poblet de la Costa Brava que ja es troba absolutament massificat i sobresaturat", ha exposat la portaveu de Salvem la Costa de Begur, Lydia Chaparro. La portaveu, a més, ha criticat que aquests projectes se sumen als "atemptats ecològics" que ja va patir el municipi durant les darreres dècades del segle passat.
Entre els representants de SOS Costa Brava que han anat fins al Parlament, també hi havia el portaveu de la Plataforma Aturem la C-32 i Amics de Tossa, Ramon Gascons. Tant ell com De Ribot han alertat que la prolongació de l'autopista és "insostenible" i no resoldrà els colls d'ampolla entre Blanes i Lloret de Mar (perquè gran part del turisme arriba pel nord).
A més, a la Selva, també han criticat que es projectin 75 nous habitatges a la cala Morisca de Tossa de Mar –on hi ha pendents que superen el 20%- i han dit estar "especialment preocupats" pels 2.000 habitatges que es podrien aixecar als boscos de Lloret de Mar, uns projectes que el perllongament de la C-32 "desfermarà".
Els ecologistes, a petició dels diputats, han prioritzat quins són per a ells els cavalls de batalla per protegir la Costa Brava. De Ribot ha estar clar i ha afirmat que el primer objectiu és aturar les obres a Sa Guarda, a Cadaqués. SOS Costa Brava denuncia que és un projecte que "desfigurarà" el paisatge de la població, una de les "joies" del Mediterrani. "Tindrà un impacte ambiental i paisatgístic terrible, desfigurant la línia del paisatge", ha indicat l'advocat.
