El director de la fundació Support, Josep Maria Solé, ha assegurat que en la majoria de casos, les persones tenen uns ingressos menors a 500 euros i no poden optar a llogar un pis.
Solé ha recordat que la Convenció dels Drets Humans exigeix a les administracions que afavoreixin "la lliure elecció de les persones" i que els treballadors socials es limitin a fer funcions d'"acompanyament".
En aquest sentit, Solé ha lamentat que la meitat dels usuaris que tenen a la Fundació viuen interns en residències i centres "perquè no tenen més sortides".
Per aquest motiu creuen que si la Generalitat impulsa més ajudes per facilitar l'accés a l'habitatge per aquest col·lectiu, es donarà la possibilitat d'escollir als usuaris si volen viure "a casa seva" o volen estar en un centre.
Solé ha detallat que el cost de l'assistència d'aquestes persones a casa suposaria una despesa a les arques públiques d'uns 500 euros mensuals, mentre que una plaça en un centre o en una residència va dels 1.800 euros fins als 3.000.
D'aquesta manera, considera que suposaria un estalvi de fons públics, a banda dels beneficis que podria comportar per a les persones a l'hora de decidir obertament quin és el seu model de vida.
Per altra banda, el director de la fundació ha demanat que les administracions "adaptin" les ajudes a les "necessitats" dels usuaris, ja que aconseguir aquestes subvencions representa una tramitació burocràtica massa llarga per a ells i al final descarten demanar les ajudes.
El director de la Fundació Support també ha llençat un repte al govern català de "liderar" els canvis legislatius necessaris per adaptar-se a la convenció. Segons Solé, la Generalitat "té les competències per fer-ho", ja que tan sols cal modificar "el codi civil" per adaptar-se a les noves figures que proposa el text aprovat a les Nacions Unides sobre la garantia dels drets per a persones amb discapacitat intel·lectual.
En el cas en què ho fes, es tractaria de les primeres administracions del món en fer-ho, ja que encara hi ha moltes "mancances jurídiques" arreu del món. Per intentar resoldre-les, la fundació col·labora amb projectes europeus i internacionals que pretenen formar als professionals per garantir una assistència segons recomanen les Nacions Unides.
En aquest document es demana a les entitats i administracions que respectin la voluntat de les persones amb discapacitat intel·lectual, malalties mentals o deficiència cognitiva. "Abans, una persona amb trastorn d'acumulació –que anteriorment es denominava la síndrome de Diògenes– anava a fer una volta i quan tornava a casa estava tot net", ha explicat Solé.
Actualment, la fundació aposta per "convèncer" a aquesta persona que millorarà en qualitat de vida sense tants objectes a casa seva. "L'objectiu és que la primera bossa, la tregui la mateixa persona", ha reblat el director de la Fundació.
Per aquest motiu, des de Support han decidit no fomentar la gestió de tuteles i cada vegada compten amb menys casos. La tendència és anar cap a la curatela i l'assistència, dues figures jurídiques en què la persona té més "poder" per decidir com vol viure, qui vol que gestioni les seves finances i altres aspectes de la seva vida.
"Porta més feina, però dona uns resultats més qualitatius a mitjà i llarg termini", ha destacat Josep Maria Solé. En el cas de l'assistència, és una figura en què "només la persona pot anar davant d'un jutge i dir que necessita ajuda".
Segons l'entitat gironina, aquest és el model a seguir aplicant la convenció dels Drets Humans. A la Fundació Support ja compten amb 52 casos d'assistència a dia d'avui, mentre que a tot Catalunya n'hi ha tan sols uns 70. Aquest és un dels motius pels quals la Fundació Support s'ha convertit en un exemple de bones pràctiques arreu del món.
