Les obres d'ampliació de la C-32 han arrencat amb polèmica al municipi de Lloret de Mar.
El portaveu de la plataforma Aturem la C-32, Joan Mora, ha denunciat que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha autoritzat una "tala il·legal" d'arbres al costat de la urbanització Condado del Jaruco.
L'empresa contractada pel Departament ha començat a tallar arbres i han especificat que es tracta d'unes obres de servei prèvies a l'ampliació de l'autopista que ha d'arribar fins al municipi de la Selva.
De tota manera, des de la plataforma han assegurat que aquestes obres no es poden fer perquè els terrenys "estan sota una suspensió judicial". L'entitat es refereix a la mesura cautelar que va aprovar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el primer dels projectes que el Govern ha realitzat sobre l'ampliació d'aquesta autopista a la comarca de la Selva.
El Departament de Territori ha recordat que mentre el TSJC paralitzava aquest projecte, es va començar a treballar en un nou document amb un nou informe d'impacte ambiental per tal de poder desencallar l'autopista.
A més, fonts de Territori han assegurat que el nou projecte de carretera compta amb el consens dels ajuntaments i un gran nombre d'entitats. De fet, després de passar per exposició pública tan sols va tenir tres al·legacions.
D'altra banda, des del Govern han justificat que les obres es poden seguir tirant endavant perquè el desembre passat el TSJC va enviar una diligència avisant que la suspensió cautelar del primer projecte no condicionava les obres del que hi ha ara en tràmit.
Per això, des del Govern han detallat que ja fa dos mesos van començar a treballar en les tasques prèvies a l'ampliació de l'autopista. Aquestes obres van engegar-se després d'un procés de licitació i adjudicació que es van poder fer perquè es complia la legalitat, han explicat fons del Departament.
Tot i així, des de la plataforma ho veuen com "un frau de llei" ja que creuen que malgrat que s'hagi redactat un projecte nou, es tracta del mateix que el TSJC va aturar. A més, Mora ha recordat que van presentar un recurs contra el nou estudi d'impacte ambiental al TSJC que "està acceptat a tràmit".
Conjuntament amb aquest recurs, també es va demanar la suspensió cautelar de les noves obres i ara el Govern té un període de temps per presentar al·legacions. Tot i així, el Departament s'empara en la llei de carreteres per recordar que fins que un jutge no aturi les obres, es poden tirar endavant.
La plataforma Aturem la C-32 també ha lamentat que els treballs de tala d'arbres hagin començat "sense senyalitzar". Joan Mora ha explicat que en la zona on hi ha les màquines treballant "la gent ve a passejar i els hi poden caure arbres al cap". De fet, una membre de la plataforma ha assegurat que un ciclista s'ha espantat després de veure com queia un arbre a prop del camí per on passava i que no estava senyalitzat.
Des del Departament han assegurat que s'està establint un perímetre de seguretat en totes les zones de treball per garantir la seguretat de tothom. De fet, en tots els camins ja hi ha tanques informatives. De tota manera, des de la plataforma demanen que les tanques es posin des del principi del camí i no només en el tram on hi ha les màquines treballant.
L'alcalde en funcions de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, ha mantingut el seu "recolzament" a la nova carretera i la definit com una "infraestructura necessària" per al desenvolupament del municipi.
Davant d'aquest compromís de Dulsat a la C-32, la plataforma ha recordat que a l'abril de 2016 es va fer una consulta popular i ara volen "fer valer el mandat de la consulta" que va rebutjar el traçat per una àmplia majoria. Per això, demanen a les administracions que "busquin una alternativa" com per exemple l'ampliació de l'A-2 fins a Blanes i que es desdobli la carretera entre Lloret i Vidreres.
Dulsat ha respost a la plataforma que "els partits que hi estan a favor som una àmplia majoria" a l'Ajuntament de Lloret de Mar. Per això l'alcalde en funcions ha recordat que aquest diumenge "la gent va votar els que sí que hi estan d'acord" i que aquest resultat és més vàlid que la consulta de 2016, que es va fer "de forma molt cívica" però que "no era oficial".
