Els pacients amb malalties de la neurona motora a les comarques gironines rebran a partir d’ara un millor servei amb la posada en funcionament d’una nova unitat funcional a l’Hospital Josep Trueta de Girona.
Es tracta d’un equip de professionals de diferents disciplines que oferiran una assistència integral als malalts d’aquestes malalties.
La particularitat de les unitats funcionals és que els pacients rebran totes les visites dels diferents especialistes des de la mateixa consulta.
Això comporta que els professionals s’han de coordinar per tal que els malalts puguin rebre tots els seguiments necessaris sense moure’s de lloc. Posteriorment tots els treballadors sanitaris es reuneixen i discuteixen sobre el diagnòstic i tractament per tal de tenir un criteri unificat. En el cas del Trueta, la unitat funcional de malalties de neurones motores es reunirà una vegada al mes.
La unitat està formada per personal de diverses disciplines: cinc professionals de medicina (d’especialitats diferents: neurologia, pneumologia, endocrinologia i neurofisiologia clínica), altres d’infermeria (una infermera especialitzada en pneumologia i una infermera gestora), especialistes en fisioteràpia respiratòria i dues dietistes i està en estret contacte amb personal de rehabilitació, psicologia, assistència primària, PADES i amb altres centres assistencials de la Regió Sanitària de Girona.
La Unitat també suposa una millora per als professionals a l’hora de treballar en equip, ja que els permet tenir una millor comunicació i gestió dels recursos sanitaris.
La malaltia de la neurona motora més comuna és l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). De tota manera, tan sols afecta a tres persones de cada 100.000 habitants i a la demarcació de Girona hi ha una trentena de pacients en tractament.
Aquestes malalties no tenen una cura definitiva. Solen aparèixer després dels 50 anys i afecten a la degeneració progressiva de les neurones motores, que són les que controlen els moviments voluntaris dels nostres músculs.
En el cas dels pacients d’ELA, els malalts poden perdre el control de la parla, no poden caminar, menjar o fins i tot deixen de respirar. Els músculs majoritàriament s’atrofient i per això els moviments es tronen rígids i maldestres.
