El soldat desconegut de Cassà de la Selva ja descansa en un nínxol del cementiri del municipi.
Aquest dijous al matí la consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit la sepultura vuitanta anys després de la seva mort.
El soldat va morir d'un tret al cap disparat des del darrere el febrer del 1939 i se'l va enterrar al marge del camí del Porrer Vell. El seu cos hauria quedat estès a terra durant uns deu dies fins que algú el va enterrar en aquest punt.
Durant tots aquests anys, els veïns del municipi l'han homenatjat portant-li flors i l'any 2017 la Direcció General de Memòria Històrica va excavar la tomba per examinar-ne les restes. Les investigacions van determinar que es tractaria d'un oficial republicà mort entre el 3 i el 4 de febrer d'aquell any, coincidint amb la retirada de les tropes republicanes.
Se sospita que es podria tractar d'un brigadista internacional que va lluitar per la causa republicana durant els últimes mesos del conflicte bèl·lic però les proves genètiques practicades no han permès determinar-ne la identitat.
El programa d'identificació que creua els perfils de familiars amb les restes ha descartat que es tracti del brigadista txec Pavel Antos ni del brigadista croat Josip Mufic. Familiars d'aquests dos soldats es van adreçar a l'Ajuntament del municipi l'any 2014 perquè creien que les restes localitzades podien correspondre als seus avantpassats.
Capella ha assegurat que no perden "l'esperança" i que seguiran fent difusió per aconseguir saber qui era. Malgrat això, ha admès que es va "tard" en la identificació de les víctimes que hi ha a les fosses de la Guerra Civil i ha fet una crida als familiars que sospiten que hi tenen parents enterrats per fer-se proves d'ADN. "Es fa tard i no tenim massa temps", ha insistit. Tot i això, ha remarcat que l'acte d'avui permet "tancar cercles de la història" i que "mai és tard" per donar-los "reconeixement i dignificar-los".
L'enterrament d'avui s'ha fet d'acord amb la Llei de fosses, que estableix que "les restes de persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en què es van trobar". En aquest sentit, l'alcalde del municipi, Martí Vallès, ha celebrat la iniciativa en "favor de la memòria històrica" i l'ha qualificat de "gra de sorra" per recuperar "la història del poble".
El Govern va posar en marxa l'any 2017 el Pla de Fosses, que estableix i prioritza el calendari d'excavacions amb l'objectiu, precisament, de contribuir a la recuperació de la memòria. A Catalunya, hi ha 517 fosses localitzades i se n'han obert 42, 17 de les quals en l'últim any i mig.
Es calcula que hi hauria unes 20.000 persones enterrades i, a hores d'ara, se només se n'han pogut identificar cinc. Es tracta d'Elio Ziglioli, localitzat a la fossa de Castellar del Vallès i de Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa de Soleràs.
El programa d'identificació, inclòs al pla, compta amb una base de dades amb els perfils genètics de familiars de les víctimes i de les restes humanes localitzades. En cas d'identificar-les, el Govern les retorna a les famílies.
Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin poden fer-se la prova d'ADN s'han d'inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron es fa càrrec de l'estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després s'incorporen els resultats a la base de dades per creuar-los amb el perfil de les víctimes enterrades en fosses.
El cens compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D'aquests, només uns 2.000 han donat una mostra genètica. La donació és gratuïta i clau per poder saber qui són les persones que hi ha enterrades.
