L'Institut d'Assistència Sanitària va posar en marxa fa un any i mig vuit equips mòbils de professionals de la salut mental a les comarques gironines.
Els equips del Programa de Suport Individualitzat (PSI), formats per dotze professionals, es van implantar de manera gradual i durant tot l'any passat van valorar 345 persones a la demarcació.
Set dels equips ajuden a persones que ja són pacients de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions però que tenen problemes en la vinculació necessària amb el seu centre de salut per seguir el tractament habitual.
L'objectiu dels professionals que porten cada cas és donar-los suport perquè pugui viure al seu domicili i evitar les ingressos hospitalaris. Segons l'IAS, l'activitat assistencial directa en la comunitat, juntament amb altres mesures implementades, han contribuït a reduir en un 20% els ingressos hospitalaris respecte del 2017.
En concret, els set equips que ajuden a pacients de la Xarxa de Salut Mental han atès durant el 2018, 203 persones. D'aquestes, 162 han estat incloses al programa PSI.
Els atesos han requerit 6.489 visites assistencials de diferent tipus. El 75% d’aquests casos són pacients considerats complexos i segons diagnòstic, el 53,1% respon a trastorns psicòtics (86), un 17,30% a trastorns de l'estat de l’ànim (28), un 7,40% a trastorns de la personalitat (12), un 6,20% a trastorns d'ansietat (10), i 10,5% a altres tipus de diagnòstics (26). Només el 12,4% d'aquests 162 pacients ha necessitat un ingrés hospitalari i el 17,9% de les persones ateses han seguit la seva vinculació amb el Servei de Rehabilitació Comunitària de la seva comarca.
El vuitè equip PSI dona suport específic a les persones ingressades al centre obert penitenciari de Girona. Atén aquelles persones que necessiten ajuda a l'hora de fer la transició a la vida comunitaris degut a problemes mentals i d'addiccions. Durant l'any passat, van atendre 52 persones, 51 de les quals es van incloure al PSI.
A més d'aquests, el programa compta amb un novè equip d'atenció comunitària a persones sense sostre. S'anomena ESMAS (Equip de Salut Mental per persones sense llar) i està format per dos infermers i un psiquiatre. Es va posar en marxa a finals de 2017 per intervenir a Girona i Salt. Atén les persones amb diagnòstic de trastorn mental greu o addiccions, totalment desvinculades dels serveis d’atenció a la salut mental i que estiguin residint a carrer, en un habitatge precari, en el centre d’acollida 'La Sopa', o en seguiment per part dels serveis socials però sense un lloc concret de residència.
Segons l'últim recompte oficial del 2016, es van identificar a Girona 242 persones que no tenien llar, 60 de les quals dormien al carrer, i la resta en cases ocupades o al centre d’acollida de forma temporal, entre d’altres llocs.
L’any 2018, l'equip d’aquest programa va valorar un total de 91 persones, 62 de les quals van ser incloses dins el programa (68,13%). L’equip va fer un total de 1.431 visites, el 76,85% de les quals van ser d’atenció comunitària i un 23,15% van ser coordinacions entre els diferents serveis implicats. Del total d'atesos, 45 tenien problemes de salut mental i 17 problemes d'addiccions. En el primer grup, només cinc van requerir un ingrés. Pel que fa al segon, set van haver d'ingressar a la Unitat de Desintoxicació i dos més al servei de medicina interna del Santa Caterina.
Segons el registre fet per l’equip de professionals de l'IAS, abans que les persones entressin al programa, un 56,45% dormien al carrer, un 20,97% al centre d'acollida, un 12,90% en cases ocupades, un 3,23% en un garatge, un 3,23% en un cotxe, un 1,61% en un alberg públic, i del 1,61% restant, no se sap on vivia. Però des que l'equip mòbil de salut mental hi va intervenir s'ha reduït en un 20% les persones que han dormit al carrer l'any 2018.
A més, l'activitat assistencial feta pels nou equips, juntament amb altres mesures implantades a la Xarxa de Salut Mental, també han contribuït a rebaixar en el mateix percentatge els ingressos hospitalaris respecte del 2017.
