En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Un operari fabricant una peça de ceràmica a La Bisbal. / Foto: Gerard Vilà (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

De les botigues de l'Aigüeta als grans aparadors de roba d'arreu del món. Aquest ha estat el "viatge" que ha fet la ceràmica de la Bisbal d'Empordà.

Actualment els grans productors exporten més del 90% del que fabriquen. El motiu és que el consum local ha anat a la baixa i, expliquen, que s'han "hagut de reinventar". "Fa uns anys vam veure que havíem de canviar i fer coses personalitzades, perquè no podíem competir contra els fabricants asiàtics", assenyala el membre i expresident de l'Associació de Ceramistes de la Bisbal, Salvador Figueras.

El francès continua sent un dels principals clients que té la ceràmica bisbalenca. Això es deu, explica el gremi, al fet que la cultura en aquest aspecte és "molt diferent". "La veritat és que hi ha molta demanda a fora de peces per encàrrec, que és el que ens dediquem a fer des de fa uns anys", explica Figueras.

Però els encàrrecs van més enllà dels particulars que volen decorar alguns espais. Les grans firmes de roba s'han interessat per la ceràmica de la Bisbal per guarnir els seus aparadors d'arreu del món. Figueras explica que Massimo Dutti i Mango són dos dels principals clients que li encarreguen peces a la seva empresa. "Ve el decorador, ens diu què és el que vol i després nosaltres ho fabriquem", assenyala.

En aquest sentit, el ceramista destaca que aquest canvi en la fabricació de peces individuals per a grans firmes els ha permès "obrir la ment". "Tu des de dins veus la ceràmica d'una manera i quan t'aporten idees de fora t'adones que d'un projecte en pot sortir un altre i utilitzes noves tècniques i noves possibilitats", ha explicat.

Des de l'Associació de Ceramistes reconeixen que la clau és "modernitzar" el sector de la ceràmica a través de nous elements i colors. "Els que segueixen fent el mateix que fa 40 anys tindran una vida curta", assenyala Salvador Figueras.

Amb tot, la professió reconeix que ha viscut "temps difícils" perquè s'ha hagut de fer un canvi de paradigma per "seguir subsistint". Un dels problemes, a banda de la baixada de consum local, és la forta competència de països emergents que produeixen més i a preus més baixos.

Des de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà veuen en la ceràmica una activitat econòmica "molt rellevant", a més d'un aspecte que identifica la localitat arreu. Per això, amb l'ajuda de fons europeus, s'han finançat diverses iniciatives com la construcció del Museu Terracota o la trobada amb altres pobles i ciutats per veure quines formes de promoció fan servir i així implantar-les a la capital baix-empordanesa.

Una d'aquestes trobades s'ha produït aquest cap de setmana a la localitat italiana de Montelupo, propera a Florència. Allà, una delegació de l'ajuntament i dels ceramistes han vist quines fórmules de cooperació tenen entre institucions i gremi, per tal de poder implementar-les a la Bisbal, si s'escau. Està previst que al setembre hi hagi una nova trobada prospectiva en aquest cas a la ciutat francesa de Lió.