L'Audiència de Girona ha condemnat a 1 any, 9 mesos i 16 dies de presó un dels xofers del grup criminal que va perpetrar fins a 25 robatoris silenciosos a les comarques gironines.
"L'acusat es va posar d'acord amb dos dels condemnats per recollir-los en un vehicle al seu domicili de Llagostera, traslladar-los a les immediacions d'urbanitzacions properes i deixar-los allà perquè poguessin entrar a habitatges i sostreure objectes", considera provat el tribunal de la secció tercera de l'Audiència de Girona.
De la mateixa manera, hores després "els anava a recollir i els acompanyava de tornada al domicili". Com a compensació, van pactar que li donarien una part dels objectes robats.
D'aquesta manera, continua exposant la sentència, va fer de xofer perquè dos dels tres capitostos del grup criminal cometessin tres assalts a Calonge a principis de febrer del 2013.
En concret, la nit del 7 al 8, els va portar fins a lloc proper a la urbanització Mas Ambrós on, ja de matinada, els lladres van entrar a dues cases d'on es van endur diners en efectiu, joies, rellotges o un ordinador portàtil. Segons recull la sentència, els assaltants no van forçar els accessos als habitatges.
L'endemà a la nit, considera provat el tribunal, el processat va tornar a agafar el cotxe per traslladar els mateixos lladres fins a la urbanització Vescomptat de Cabanyes del mateix municipi on van entrar a una casa d'on es van endur com a botí 700 euros, 40 lliures esterlines, joies i roba.
Segons el tribunal, l'acusat va tenir una aportació "transcendent i rellevant" perquè els líders de la banda cometessin els assalts, sobretot perquè "els autors materials no tenien vehicle propi i, estant els llocs on cometien els delictes allunyats dels centres urbans, necessitaven un mitjà de transport". A més, també subratllen que els lladres necessitaven "no cridar l'atenció" a les urbanitzacions i, per això, comptar amb xofers ajudava a que els robatoris quedessin "impunes" perquè dificultava que els descobrissin.
L'Audiència també apunta que els líders del grup criminal van comptar amb diferents xofers i aquest acusat ho va ser només durant el mes de febrer del 2013.
Durant aquest període, els lladres van entrar a robar en una casa de la urbanització Llagostera Residencial forçant l'entrada. "Van fer tres forats al marc de fusta de la finestra per introduir un filferro amb l'objectiu d'accionar el mecanisme d'obertura de la porta i accedir a l'interior", exposa la sentència que conclou, però, que no ha quedat acreditat que aquest conductor fos els que traslladés els lladres per cometre aquest robatori.
Per això, l'Audiència condemna el xofer per un delicte continuat de furt en concurs medial amb violació de domicili i un delicte de pertinença a grup criminal però l'absol del delicte de robatori amb força en casa habitada pel qual l'acusava la fiscalia.
L'acusat s'enfrontava inicialment a 7 anys i mig de presó per finalment li imposen una condemna d'1 any, 9 mesos i 16 dies. També haurà de pagar, solidàriament amb els dos lladres amb qui va actuar, 2.086,39 euros d'indemnització.
L'advocat de la defensa va sol·licitar que, en cas de condemna, li rebaixessin la pena per dilacions indegudes pel temps que han trigat a jutjar-lo. El tribunal ho descarta i sosté que el retard "no és imputable als òrgans judicials" sinó a que havien expulsat l'acusat del país el setembre del 2013 "després d'haver trencat la prohibició d'entrada" que li havia imposat el jutjat penal 3 de Girona. De fet, l'Audiència exposa que el motiu pel qual l'han pogut jutjar ara és perquè es va tornar a saltar la prohibició de tornar al país, vigent fins al 2023.
El juny del 2016, l'Audiència de Girona va concloure que, al voltant del mes de juny del 2012, el condemnat Fatjon Lugja àlies Mario de Rocco, va liderar un entramat criminal dedicat a cometre robatoris a habitatges situats prop d'on vivia, a Llagostera. Per perpetrar els delictes, es va aliar amb Alfred Hasa i Eduart Prenga. Segons la sentència, eren ells tres els que s'encarregaven d'accedir a l'interior dels habitatges, de nit i aprofitant que els inquilins dormien.
La secció tercera de l'Audiència de Girona va determinar que el grup criminal va cometre fins a 25 robatoris a les localitats de Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro, Vidreres, Caldes de Malavella, Girona, Llagostera i Calonge. L'onada de robatoris silenciosos es va estendre des del 30 de juny del 2012 fins al 5 de juny del 2013.
Una de les característiques del grup criminal era que utilitzaven un trepant per fer un petit forat a la porta o la finestra dels habitatges. Llavors, hi feien passar un filferro que manipulaven fins que aconseguien manipular la maneta per obrir, un sistema que segons els investigadors és habitual entre delinqüents d'origen albanokosovar.
L'Audiència de Girona va condemnar el líder de la banda, Fatjon Lugja, a 7 anys de presó per un delicte continuat de robatori amb força en casa habitada i un delicte de pertinença a grup criminal. Pels mateixos delictes, va imposar a Alfred Hasa 5 anys i 9 mesos de presó i a Eduart Prenga una pena de 3 anys, 9 mesos i 1 dia.
El tribunal també va condemnar tres dels conductors. A Roman Mhoyan li va imposar una pena de 5 anys i 9 mesos de presó pels mateixos delictes i la condemna per a Iulian Andrei Laba va ser de 3 anys 9 mesos i 1 dia.
Finalment, a Gheorghe Mihasca el van condemnar a 3 anys i 6 mesos de presó per un delicte de robatori amb força en casa habitada, violació de domicili en concurs medial amb un delicte de furt i pertinença a grup criminal.
